Hi vaig “calent”, per la pretensió d’algunes empreses que està sortint als mitjans de traslladar als seus treballadors i de retruc a l’administració els costos laborals derivats de l’aturada (que no vaga) dels transportistes. Com que no s’ha pogut, o no es podrà, treballar alguns moments a les fàbriques per manca de subministraments, doncs es planteja un ERE i els treballadors que cobrin menys i que els paguin uns altres.
A les nostres tan famoses escoles de negocis s’atipen d’explicar tècniques, mesures, procediments, per obtenir els beneficis òptims a les empreses. Lògic, les empreses, vaja, els seus propietaris, tenen com a objectiu, a través de produir béns i donar serveis, d’obtenir beneficis. Però no sé si expliquen prou, o gaire, o gens, que en l’activitat empresarial poden haver-hi, de fet n’hi han, pèrdues.
Les decisions empresarials, bé prou que ho saben els seus autors, es prenen a risc. Es pot guanyar i es pot perdre. Pot passar de tot. Si s’ensenya que cal optimitzar els costos de circulació dels “inputs”, per exemple a través del “just in time”, i dels “outputs”, per exemple, amb el “picking”, cal explicar, a més a més, que això comporta els seus riscos amb els seus consegüents costos. Problemes de subministrament, de distribució, d’especulació,... causats per factors diversos: meteorològics, burocràtics, humans, de pirates,...
I quan aquests riscos afloren i es posen sobre la taula cal contraposar-los als beneficis obtinguts quan han estat absents i les coses han anat bé. El que no val llavors és intentar traslladar als seus propis treballadors, via ERE per exemple, i a l’administració, que som tots, les pèrdues amb la pretensió que siguin ells els que les assumeixin.
Que obtinguin beneficis, bé, és el que toca. Però que no vulguin tenir mai pèrdues no pot ser. Si, ja sé que moltes vegades aquests riscos no són imputables als empresaris, sinó que moltes vegades són causat per altres que se’n hauria de fer responsables: d’altres empreses, l’administració,...
Però és que en el cas que ara ens ocupa, l’aturada dels camioners, el que passa és l’explosió de la queixa d’un sector de serveis, el transport, que veu difícil traslladar els augments de costos aliens que els ve a sobre amb la puja del preu de les benzines. Aquest sector econòmic s’ha construït, i ha crescut d’una forma impressionant, en els darrers anys amb les decisions empresarials de com fer anar les seves empreses tan en l’aspecte logístic com en l’aspecte d’organització dels efectius per fer-les anar (abans se’n deia la força de treball). Oi que algú deu ser el causant del creixement dels autònoms i dels autònoms dependents?: El sistema. El sistema de producció i distribució que s’ha muntat. Per qui? No pas ni pels treballadors, ni per l’administració. O no?
Mataró, 13 de juny.
2 comentaris:
Com era previsible per a qualsevol que tingui alguna noció de com funciona una economia moderna, ara ens trobem amb una munió d'empreses que han d'aturar la feina perquè s'han quedat desproveïdes o perquè tenen els magatzems plens a vessar de la mercaderia que no han pogut treure. I les empreses demanen poder fer regulacions temporals d'ocupació perquè sigui l'administració qui pagui la factura del caos. Té tota la lògica del món: si les autoritats han generat el problema, ells han d'aportar les solucions. Però ja veuran com no serà tan fàcil. Els que han estat incapaços de mantenir la llei i l'ordre a les carreteres, ara es faran els durs amb els empresaris i voldran que siguin ells qui paguin els plats trencats.
Em sembla que jo dic precisament el contrari. L’augment del preu dels carburants és culpa de l’administració? La situació d’ofec als petits transportistes (per lo general autònoms) és també culpa de l’administració? Les decisions de treballar “just in time”, o el “picking” les ha pres, o fet prendre, l’administració? No, si ben liberals a l’hora de optimitzar beneficis (cosa legítima), però quan les coses no van tan bé com haurien d’anar, llavors intervencionisme a tope! Que pagui la col•lectivitat! O és que el Govern se’ls treu de la seva butxaca, o de la butxaca de tots els contribuents?
Ah! I si el Govern hagués deslliurat les carreteres al primer dia quins esgarips haguéssim sentit per impedir la “lliure” acció de protesta.
Res, això si que és en veritat l’economia moderna, n’hi han que en saben molt. Mentre hi hagi burros n’hi haurà que aniran a cavall.
Publica un comentari a l'entrada