S’han donat moltes voltes als problemes que comporta aquesta important via de comunicació (recordem: és el pas per la nostra comarca de la “carretera de Madrid a Fracia por la Junquera”). En els darrers anys el debat i les propostes han estat més intensos i els socialistes hi hem bregat a fons. Aquest blog en dona testimoni.
A finals del mes de novembre de l’any passat es va fer un debat al Congrés dels Diputats en el que –a partir d’una proposició d’ERC- vaig aconseguir la unanimitat de tots els grups a un acord que recollia les propostes treballades al Maresme i que vaig sintetitzar en un article pel Capgros.com.
En el decurs de la darrera campanya electoral en varem parlar força, ja que era un tema estrella pels socialistes maresmencs. De la conversió que anava experimentant l’actual N-II en vaig parlar en el relat de campanya-16. A la carretera. De les propostes programàtiques que va desgranar la Carme Chacón al Col·legi d’enginyers de Camins al relat de campanya-27. Les infraestructures. I en la meva intervenció en el míting que varem fer a Mataró, al relat de campanya-42. Acte Central del Maresme.
D’aquest darrer, permeteu-me que torni a reproduir el paràgraf que ara ens interessa:
“Un moment per les comunicacions viaries i ferroviàries de la nostra comarca: Trasllat de la N-II fora del Maresme, nova carretera intercomarcal entre els pobles de baix i de dalt, vella N-II com a carrer gran, de Camí Ral a Carrer Gran, Gran del Maresme, el podríem batejar. Manteniment del peatge a la C-32 pels de fora amb eliminació gradual del mateix pels usuaris habituals de la comarca, tal com ja tenen els de la punta de baix. En ferrocarril, la doble via –ja trobaran els tècnics la solució- d’Arenys cap el nord, fins a Massanet. La línia orbital cap al interior relligant la segona corona metropolitana, de Mataró a Vilanova i la Geltrú. L’arranjament de les estacions de la línia C-1, 18 estacions amb 50 milions d’euros. Necessitem posar al dia la xarxa viaria pels que som, més de 400.000, i pels nostres requeriments econòmics i socials de mobilitat.”
Aquest és l’acord, en l'apartat de carreteres, que conté el protocol signat ahir a Madrid. El seu desenvolupament, que s’anirà veient amb el temps, comportarà quatre vies de comunicació per vehicles esglaonades en l’espai i paral·leles a la línia de la costa de diferent nivell de complexitat que permetran usos també diferents de mobilitat.
El primer nivell serà el de l’actual N-II que, deslliurada d’aquesta consideració i amb les millores que ja s’hi ha fet i les que caldrà fer de més. esdevindrà la reclamada via urbana del Maresme. Compte, però, amb alguna visió idíl·lica i bucòlica que circula. Serà, com tot carrer principal d’una urbs de més de 400.000 habitants, una via amb molt tràfec ja que ha de servir les activitats que hi ha al seu entorn: econòmiques i comercials, lúdiques i d’esbarjo, d’instal·lacions i equipaments públics i privats, etc,... però amb les servituds inherents a aquesta característica.
El segon nivell serà la nova carretera que anirà a una cota intermèdia, segurament arran de l’actual autopista i tindrà una funció de canalització del tràfec intercomarcal amb unes limitacions de velocitat evidents, però amb unes possibilitats d’interconnexió entre els nuclis de població considerables, per no dir totals. Per això hi ha prevista una aportació de l'administració central de 400 milions d’euros a executar per la Generalitat.
El tercer nivell serà el de l’actual autopista de peatge que tindrà la doble funció del tràfec intercomarcal per aquells que vulguin anar més de pressa pagant o del tràfec per aquells, que també pagant, vulguin creuar-nos de punta a punta.
El quart nivell estarà fora de la nostra allargassada comarca (aquesta és la novetat que permet desllorigar-ho tot) i serà la nova N-II, aprofitant alguna via ja existent o fent-ne alguna de nova, i complirà la vella funció de ser la continuadora del tram corresponent de la connexió amb França.
Ara el que caldrà és el compliment del protocol signat. Pel que ens hi va, ho seguirem amb interès.
Mataró 25 d’abril.
1 comentari:
Encara tinc a la meva retina infantil les imatges de les cues que es formaven a la N-II divendres a la tarda i dissabtes al matí dels períodes estivals. Caravanes interminables que pasaven damunt i per sota de l'escalextric. Les barreres es redueixen i desapareixen. El moment, ens ha portat on estem i s'ha aconseguit per tal de humanitzar més la ciutat i apropar-nos sense excuses una mica més al mar.
Publica un comentari a l'entrada