30 d’abril, 2008

TV3. Privatitzada.

Ho vaig veure al programa d’en Ferran Monegal: crítica de la tele des de la tele.

La Terribas entrevista al President Montilla. Els temes, d’actualitat: l’abastament d’aigua a la Regió de Barcelona, la revisió de la financiació de la Generalitat, el traspàs de Rodalies,... Però mentre el President contestava, darrera d’ell apareixia i desapareixia la imatge de la cara de Zapatero com si fos i fes un fantasmagòric control de les seves paraules. Si la Terribas i el seu equip pensaven que qui té la clau de les respostes a aquestes preguntes és el President del Govern espanyol –que està en el seu dret pensar-ho- podia fer-ho directament sense fer aquestes subreptícies insinuacions.
En els temps del President Pujol una actuació semblant hagués estat impensable i probablement impossible. Si hagués arribat a passar lo de dalt hagués anat a baix, i amb algun cap tallat.
Ara, amb la ingenuïtat de l’esquerra, i la cara dura d’alguns, sobre la imparcialitat (?) dels periodistes pot passar això sense que ningú s’estranyi massa. Si el director o l’equip, d’un programa informatiu vol fer aparèixer la seva particular opinió doncs la dóna com si res, com si no fos una subtil, o burda, manipulació.
Això en una televisió privada, doncs, mira... Forma part del que decideixen fer els seus propietaris, i “lo tomas o lo dejas”. Ara, en una televisió pública que pretén la màxima objectivitat (?) és inadmissible.
Però, ens trobem davant una televisió pública? O privatitzada de fet? Privatitzada per alguns que se l’han fet seva. Seva sense pagar-la. I en aquest cas cal dir: No amb els meus diners.
Per cert, Bolaño, tornaràs a portar mai al President al programa de la Terribas? O, en demanarem el cap? Crec que en tenim tot el dret."

Madrid, 29 d’abril.
********************************
Bé, deixem-ho.

Veig que m’he tornat a ficar en un esbarzer del que en sortiré ben esgarrinxat pel meu mal cap. Sembla que hi ha coses sobre les que no es pot opinar, amb dret a equivocar-se, sense aixecar moltes i vehements consideracions, encara que sigui mig clandestinament en un poc conegut blog com aquest, però que és d’un càrrec públic. Ràpidament es munta un ciri de consideració més enllà de les pretensions que són ben escasses.
No os hi molesteu més. Jo també ho faré de no tornar a parlar-ne d’aquests temes. No hem vingut a aquest món a patir. Que cadascú s’ho agafi, i se l’agafi, com vulgui.

Salutacions cordials a tots i totes i agraït per la vostra atenció.
Mataró, 2 de maig.
********************************************
Avui (13 de juny ’08), llegeixo una entrevista que li fan a El País a la Mónica Terribas, on el periodista li diu que jo vaig demanar la seva dimissió (suposo que hauria d’haver dit que vaig demanar-li a ella la dimissió, ja que hauria d’haver estat ella qui ho fes).
No, no. Jo vaig preguntar a una persona concreta (per causa del seu càrrec) si demanaria el seu cessament, la seva destitució, (el seu cap), que és una altra cosa. Perquè he de demanar a un professional que dimiteixi? En tot cas puc demanar que el cessin que no és el mateix. Crec que hi ha molta confusió, o imprecisió, en l’ús del llenguatge i dels conceptes que suporta. Com que la imatge que en quedarà de tota aquesta polèmica és la que es manifesta en aquesta entrevista ( i no té solució) em decideixo per tornar a publicar sencer el que vaig escriure per tal que quedi, assumint certament el que vaig dir.
Mataró, 13 de juny.

9 comentaris:

pere ha dit...

No és un pèl sectari aquest comentari?. Què us molesta més?. Que sigui veritat que l'autèntic amo és en ZP o que la Mònica no es pugui acoquinar davant de ningú?. O és aquesta la "crosta" que volia treure el Sr. Joan Ferran?.

Mangels ha dit...

Gràcies Manel, ja era hora que algu digues alguna cosa sobre l'entrevista al President Montilla feta per la Terribas. És una vergonya el que varen veure en aquella entrevista, però en general la informació de TV3 és una vergonya dia a dia, si volem ser un país normal s'ha d'entendre que cal informar als ciutadans no manipular.

Marc Arza ha dit...

Manel,

Em sorpren el teu posst. Pensava que eres un socialista respectuós amb la llibertat.

Demanar el cessament e periodistes perquè no t'agrada la seva feina no és, per dir-ho suaument, un comportament de democràcia britànica.

No t'agrada que l'ombra allargada d'en Zapatero caigui damunt el PSC. A mi tampoc, però hi cau.

Parles d'en Monegal però estàs tan acostumat a les entrevistes-massatge que quan un periodista fa la seva feina et surten crostes (i no precisament nacionalistes).

Til.la Manel. Til.la!

Fins aviat,
Marc Arza
www.catalunyafastforward.blogspot.com

Laura Fernandez ha dit...

Trobo perfecte que els periodistes tinguin opinió i que critiquin el que els sembli. També trobo perfecte que el programa Polonia critiqui durament el govern català i ho faci des de la TV pública. És un senyal de normalitat democràtica. Sr. Mas, s'acaba de fer una llei per a que els mitjans públics no estiguin al servei del govern, vostè encara no ho vol ? Encara voldria manipular els realitzadors de tots els programes de TV3 ? Si és així, jo també demanaria el seu cap per discrepàncies amb la política del seu partit. Anem-nos acostumant a no tenir el control dels mitjans públics quan governem que això ens farà governar millor.

elmasiaire

Manuel Mas i Estela ha dit...

Marc:
Em sembla que no vols entendre el que pretenc dir. Probablement no em dec saber explicar prou bé.
Dic que la Terribas (i qui sigui) té tot el dret a pensar el que vulgui sobre Zp i en Montilla, o les seves ombres. Dic també que en una TV privada podem passar coses com les ressenyades i més. Manen els seus propietaris.
Ara bé, en una TV pública (propietat de tots), pretesament objectiva i imparcial, crec que no és de rebut. I no ho vaig descobrir jo, que no veig mai la Terribas, ja que ja estic llegint al llit, sinó que ho va fer notar en Monegal. I va ser ell també el que va dir que en els temps d’en Pujol això no passava.
Vaja, crec que en els mitjans públics s’ha de ser respectuós amb les institucions democràtiques i no jugar amb sarcasmes en els informatius.

Manuel Mas i Estela ha dit...

Que els periodistes tinguin opinió pròpia em sembla normal, i que la diguin també, com qualsevol persona. Ara bé, estem parlant de la seva feina en la vesant de la informació no de l’opinió. Suposo que el que hem de diferenciar és precisament això. A mi hi ha coses del Polònia que m’agraden (i molt) i altres que no (que gens), ja ho he dit en aquest blog. Però el Polònia no és un programa d’informació sinó un programa d’entreteniment amb la política pel mig que és una altra cosa (encara que penso que potser hi ha gent que creu o pretén el contrari) Que la Terribas preguntés al President sobre si creu que està mediatitzat per Zapatero m’hagués semblat correcte i natural, ja que hi ha gent que ho pensa (propi d’una societat plural). El que critico és la insinuació que amb forma d’imatge sobrevinguda qüestionava les respostes del President. Crec que va ser una desafortunada forma de fer periodisme que posa en dubte la credibilitat i objectivitat de l’entrevistadora.

Francesc Puigcarbó ha dit...

No es que us hagiu posat en un esbarzer, es que ho heu tret tot una mica de context. No he vist les imatges però entenc el sentit que hi voleu donar. Però aixó no es motiu per demanar dimissions i menys d'una de les poques professionals amb caràcter propi (a mi no m'entusiasma, ho reconec, es que em posa nerviós) Però en conjunt penso es una bona professional, i us diré que en el conjunt tot i que ni molt menys es una meravella, els informatius de TV3 són possiblement els més ponderats de tots.

Domènec Pérez ha dit...

Malgrat no comparteixo la forma en que has manifestat els teus arguments Manel, entenc que no s'ha fet justicia sobre el fons del tema.

Per no allargar-me en aquest post , us adreço a una lectura sobre el tema en ël meu bloc.

Domènec Pérez ha dit...

Per bé que alguna expressió ha resultat desafortunada ( al meu humil parer) , entenc el rerafons de la idea que transmets; bé sigui per negligència o bé per intencionalitat , algún dles elements que apuntes tenen una sòlida base argumental en el camp del marketing-manipulatiu, tal com recullo en el meu bloc.

Gràcies