De fet, m’he passat el dia dalt del tren. De bon matí he enfilat cap a l’estació, a l’hora dels treballadors, i Rodalies i l’AVE m’ha deixat a Madrid mitja hora abans de començar la sessió solemne del començament de la IX legislatura.Per encabir a ses Senyories: Diputats i Diputades, Senadores i Senadors, han canviat els habituals seients del hemicicle posant en el seu lloc unes incòmodes cadires que accentuaven l’envaniment del assistents. Trajos foscos els homes, lluint elegància les dones, semblava un dia de gala del Liceu de les d’abans (ara ja tothom hi va de qualsevol manera).
Després d’escoltar dempeus el “xina-xina”, els discursos protocol·laris del President del Congrés , que ho és de Les Corts Generals (art. 72.2 C.E.), i del Rei, Joan Carles.
Destaco del discurs de Bono aquest fragment en que ha citat Pessoa que m’ha agradat molt:
"Si queremos reivindicar nuestro oficio de políticos hemos de tener presente lo que escribió Pessoa: "Somos del tamaño de lo que vemos". No podemos mirar al mundo desde el ojo de nuestra particular cerradura ."
Desprès, tots en corrua, hem saludat a la família reial, el Rei i la Reina, el Príncep i la senyora Letícia i les infantes. (M'ha semblat veure que els d'ERC se'n escapolien)
A fora del Palau, a la Carrera de Sant Jerónimo, desfilada militar d’una Agrupació dels tres exèrcits i de dos esquadrons de la Guàrdia Civil (ho dedueixo pels tricornis, no soc coneixedor dels temes militars. Ara però, ho podré preguntar a la Carme).
No hi ha hagut piscolabis. No sé si ja estem en situació d’austeritat. Pensava que la recepció em podria suplir el dinar i hem acabat, com un dia de treball qualsevol, al “self service” del Congrés comentat la jugada i les novetats amb alguns companys.
I a les quatre ja estava a Atocha dalt del AVE una altra vegada cap a casa.
Mataró, 16 d’abril.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada