10 d’abril, 2008

Temps d'espera.

Tot procés democràtic comporta uns procediments que al seu torn generen uns períodes de temps necessaris per anar complint-los.


(foto: Ouka Leele)

Quasi bé farà tres mesos des de la convocatòria de les darreres eleccions generals, a meitat de gener. Després de la presentació de les candidatures, la campanya electoral i el dia de les eleccions. Llavors, unes llargues tres setmanes per constituir les noves Cambres. Ara, el debat d’investidura del nou President de Govern amb el repicó de les 48 hores per ser escollit per majoria simple aquesta vegada. Sembla tot un embaràs, i el part encara s’allarga.

Amb un nou President de Govern hi haurà la sessió solemne d’obertura de Les Corts per part del Cap de l’Estat, el Rei Joan Carles, la setmana que ve. Llavors encara caldrà una sessió plenària per adequar les Comissions a les necessitats de control al Govern, la constitució de les mateixes i finalment començarem a caminar.

Compte!, que s’acosta “l’aqüeducte” del 1er. de Maig i la festa de la Comunitat de Madrid, el 2. Què llarg! I als primers mesos sense treball legislatiu a fer ja que el que va quedar pendent va decaure i cal començar de nou: avant projectes pel Consell de Ministres, entrada al Congrés, esmenes. Bufff, fins passat l’estiu… Caldria intentar ser més àgils, però els règims democràtics tenen uns sistemes de garanties que els legitimen.

Molt previsible el debat d’investidura. Amb els resultats a la mà i amb l’experiència de la legislatura passada és natural que tot discorregués per camins fresats: la proposta programàtica basada en el programa electoral, sense cap anunci espectacular destacable, l'economia en primer terme i la manifesta voluntat de no negociar contrapartides a un hipotètic vot favorable. L’abstenció dels grups parlamentaris o polítics (agrupats aquests en heteròclits grups parlamentaris) que esperen poder negociar alguna cosa en el decurs de la legislatura: un bon grapat i amb una munió de temes. El vot contrari d’aquells que són l’alternativa i/o no tenen res a rascar: el PP i la diputada de UPyD, i en aquest grup, per a mi sorprenentment, els tres diputats d’ERC manifestant una vocació d’estar a les vores dels sistema segurament fruit del seu actual debat intent.

La constitució del nou Govern i els nomenament dels segons escalons de l’administració segurament produirà corriments en les llistes del GPS, pel que sense haver començat ja s’albiren canvis en la seva composició, el que dificulta l’encaix complert dels seus membres en càrrecs i funcions. Per alguns, incertesa d’on acabaran; per la majoria, indefinició sobre el què faran. Aquesta qüestió començarà a desenteranyinar-se la setmana que ve. Veurem que en surt.

Mataró, 10 d’abril.