L’Alcalde em va enviar un tarjetó convidant-me a anar a l’acte de la hissada de la bandera catalana al nou i magnífic pal instal·lat a la plaça de Santa Anna. Ja quan vaig conèixer la decisió vaig fer una subtil “conyeta” manllevant un acudit de “El Roto”. Evidentment no hi vaig anar a l’acte. Clar, ets un empedreït espanyolista!En Ramon Bassas (Primer Secretari local el PSC) en fa una aferrissada defensa del tema (ja me l’havia fet personalment). Com que és un dels que va prendre la decisió... Aquest noi està molt místic darrerament. Escriu unes coses...: Que si els sentiments, els símbols, la litúrgia et tutti quanti. Deuen ser coses del post socialisme que ara tant es porta.
Ni en dioses, reyes ni tribunos,
está el supremo salvador…
Uiii, que n’ets antic! Ara, això ja no es fa servir. Bé, potser alguns no l’han fet servir mai.
L’amic i company Pep Puig Pla (que tota la vida ha passat per ser de l’ala catalanista del PSC) fa una assenyada ressenya del tema al Capgros.com. Recorda els esgarips que es van fer quan la bandera espanyola de la Plaça de Colon de Madrid i fa l’evident comparança. Clar, allò era a Espanya. Fatxes! No té res a veure. Faltaria més que no poguéssim mostrar els nostres sentiments a Catalunya. Pep, ara et crucificaran, encara que veig força gent que opina com tu i com jo.
Sols caldria plantejar, per veure el que hi ha realment darrera de la iniciativa, el que hagués passat si la proposta hagués estat d’un pal amb la bandera espanyola. Perfectament descriptible, sens dubte. Però no forcem tant el supòsit: I si s’hagués fet la proposta de posar en lloc central, públic, visible i evident les quatre banderes que ens identifiquen: l’europea, l’espanyola, la catalana i la mataronina? A part de sentir dir que què carall ens representa alguna d’aquestes banderes, la resposta és ben coneguda: és història viva i evident a la nostra ciutat.
Passem per alt l’episodi anecdòtic del cartell de Les Santes del 1994 d’en Santi Estrany en que la imatge de l’edifici de la Casa Gran amb les banderes habituals va ocasionar un rebombori fora de mida al si de la nostrada “Comissió de la Festa Major”, amb exigències de que no hi sortís el petit bocí de la bandera espanyola que van acabar en el meu despatx: imposició de l’Alcalde. Botifler havia de ser!
Hi ha un fet anterior que ara ja deu tenir més de vint anys. A la remodelació que es va fer de la Plaça de l’Ajuntament (Rafa Càceres, arquitecte) s’hi van instal·lar quatre pals a l’entrada del que havia estat el Carreró (de Fra Jaume). Era per col·locar-hi en dates senyalades les quatre banderes. Molts anys hi varem fer allà l’acte del Dia d’Europa, però no aconseguirem l’objectiu pretès. Si mai ho intentàvem havíem de posar vigilància policial per protegir-les. Bé, per protegir-ne una, l’espanyola. Però, com se’ns havia ocorregut aquesta idea en plena zona “nacional”? Era tota una provocació! “Enrere que la plaça és nostra!”. Com els de Cabrera! I des de llavors allà estan els pals, nus i sense sentit en un lloc que volíem emblemàtic de la ciutat.
Res, seguint Lakoff (ara tant de moda), presoners dels marcs conceptuals bastits pels nostres adversaris (O és que no són els nostres adversaris? Hauríem de veure-ho?), i nosaltres al capdavant.
Uiii, que n’ets antic! Ara, això ja no es fa servir. Bé, potser alguns no l’han fet servir mai.
L’amic i company Pep Puig Pla (que tota la vida ha passat per ser de l’ala catalanista del PSC) fa una assenyada ressenya del tema al Capgros.com. Recorda els esgarips que es van fer quan la bandera espanyola de la Plaça de Colon de Madrid i fa l’evident comparança. Clar, allò era a Espanya. Fatxes! No té res a veure. Faltaria més que no poguéssim mostrar els nostres sentiments a Catalunya. Pep, ara et crucificaran, encara que veig força gent que opina com tu i com jo.
Sols caldria plantejar, per veure el que hi ha realment darrera de la iniciativa, el que hagués passat si la proposta hagués estat d’un pal amb la bandera espanyola. Perfectament descriptible, sens dubte. Però no forcem tant el supòsit: I si s’hagués fet la proposta de posar en lloc central, públic, visible i evident les quatre banderes que ens identifiquen: l’europea, l’espanyola, la catalana i la mataronina? A part de sentir dir que què carall ens representa alguna d’aquestes banderes, la resposta és ben coneguda: és història viva i evident a la nostra ciutat.
Passem per alt l’episodi anecdòtic del cartell de Les Santes del 1994 d’en Santi Estrany en que la imatge de l’edifici de la Casa Gran amb les banderes habituals va ocasionar un rebombori fora de mida al si de la nostrada “Comissió de la Festa Major”, amb exigències de que no hi sortís el petit bocí de la bandera espanyola que van acabar en el meu despatx: imposició de l’Alcalde. Botifler havia de ser!
Hi ha un fet anterior que ara ja deu tenir més de vint anys. A la remodelació que es va fer de la Plaça de l’Ajuntament (Rafa Càceres, arquitecte) s’hi van instal·lar quatre pals a l’entrada del que havia estat el Carreró (de Fra Jaume). Era per col·locar-hi en dates senyalades les quatre banderes. Molts anys hi varem fer allà l’acte del Dia d’Europa, però no aconseguirem l’objectiu pretès. Si mai ho intentàvem havíem de posar vigilància policial per protegir-les. Bé, per protegir-ne una, l’espanyola. Però, com se’ns havia ocorregut aquesta idea en plena zona “nacional”? Era tota una provocació! “Enrere que la plaça és nostra!”. Com els de Cabrera! I des de llavors allà estan els pals, nus i sense sentit en un lloc que volíem emblemàtic de la ciutat.
Res, seguint Lakoff (ara tant de moda), presoners dels marcs conceptuals bastits pels nostres adversaris (O és que no són els nostres adversaris? Hauríem de veure-ho?), i nosaltres al capdavant.
Desprès venen les eleccions, i els ciutadans i les ciutadanes fan les seves opcions, a favor, en contra o abstenint-se segons els casos, les ofertes i les circumstàncies que es donen. Recentment en hem tingut una mostra. L’hem entesa adequadament?
Per damunt dels nostres caps,
enlairem una senyora (Uiii, perdó) una senyera,...
Cabrils, 20 d’abril.
1 comentari:
Veritablement em caigut amb un desgavell d'intolerancia per part d'uns radicals que pretenen ser els unics que tenen raó i l'ultima paraula. Aquets intolerants (MAULETS), no volen l'opinió dels demes, sols volen la seva, son cosins germans d'ETA. Gracies a gent d'aquesta mena, a la resta d'Espanya ens tenen per el que ens tenen.
Publica un comentari a l'entrada