Els diaris han portat que alguns polítics francesos creuen que una de les possibles causes dels aldarulls de les “banlieues” de Paris i d’altres ciutats del país veí és l’existència de poligàmia. Crec que és evident que l'esclat de violència espontània, gratuïta i incontrolada de jovent d'aquests barris marginats ve provocat per la desvertebració familiar, la manca de perspectives socials i econòmiques dels seus protagonistes, el sentiment de ser rebutjats (la famosa escòria que els va titllar el Ministre de l’Ordre), el no saber d’on venen, on són i cap on poden anar.
Per tant, entre moltes causes i segurament sense ser la més important, la poligàmia existent en aquest entorn és un element a considerar. Però, perquè hi ha poligàmia a l’avançada pàtria dels drets humans? La poligàmia és una institució social (i econòmica) de determinades estructures col·lectives arcaiques, bàsicament agràries. Com és que es pot considerar la seva existència en entorns urbans i post industrials? Sembla que algun cervell benpensant (“buenista”) va autoritzar el reagrupament familiar en base a les condicions que es donaven al lloc d’origen dels immigrants a reagrupar, i que malgrat estar la poligàmia prohibida legalment era coneguda la seva existència.
Quin error! No es pot acceptar, en les nostres societats que han arribat a ser com són per un llarg procés històric, que s’estableixi gent que vulgui continuar vivint amb unes pautes de comportament col·lectiu que nosaltres ja hem superat. Aquí els drets són per tothom, però els deures també. “Vull atenció sanitària, però per les meves quatre dones”(!?). I no podem abdicar que hi hagin alguns, encara que siguin pocs, que visquin al marge de les convencions que ens hem donat col·lectivament. Això és delinqüència. A nivell privat, a casa seva, en les seves creences més personals i intimes, tothom és lliure. A nivell col·lectiu ningú pot regir-se per unes regles diferents a les establertes. Si això no és acceptat no hi ha lloc a casa nostre pels que no ho acceptin. Cal tenir-ho ben clar, ells i nosaltres. Aquí es va a escola, tots, nois i noies. Aquí es compleixen les normes sanitàries i de convivència. Aquí es fa festa el diumenge i es menja porc. Aquí no hi ha lloc per la poligàmia. Els codis legals ho son per tots.
Cabrils, 20 de novembre.
Per tant, entre moltes causes i segurament sense ser la més important, la poligàmia existent en aquest entorn és un element a considerar. Però, perquè hi ha poligàmia a l’avançada pàtria dels drets humans? La poligàmia és una institució social (i econòmica) de determinades estructures col·lectives arcaiques, bàsicament agràries. Com és que es pot considerar la seva existència en entorns urbans i post industrials? Sembla que algun cervell benpensant (“buenista”) va autoritzar el reagrupament familiar en base a les condicions que es donaven al lloc d’origen dels immigrants a reagrupar, i que malgrat estar la poligàmia prohibida legalment era coneguda la seva existència.
Quin error! No es pot acceptar, en les nostres societats que han arribat a ser com són per un llarg procés històric, que s’estableixi gent que vulgui continuar vivint amb unes pautes de comportament col·lectiu que nosaltres ja hem superat. Aquí els drets són per tothom, però els deures també. “Vull atenció sanitària, però per les meves quatre dones”(!?). I no podem abdicar que hi hagin alguns, encara que siguin pocs, que visquin al marge de les convencions que ens hem donat col·lectivament. Això és delinqüència. A nivell privat, a casa seva, en les seves creences més personals i intimes, tothom és lliure. A nivell col·lectiu ningú pot regir-se per unes regles diferents a les establertes. Si això no és acceptat no hi ha lloc a casa nostre pels que no ho acceptin. Cal tenir-ho ben clar, ells i nosaltres. Aquí es va a escola, tots, nois i noies. Aquí es compleixen les normes sanitàries i de convivència. Aquí es fa festa el diumenge i es menja porc. Aquí no hi ha lloc per la poligàmia. Els codis legals ho son per tots.
Cabrils, 20 de novembre.
2 comentaris:
Totalment d'acord Manel.
Drets i Deures per a tots, que el bonisme no ens portarà a enlloc.
amadel:
gracias por el esfuerzo. Tampoco es tan complicado, ¿verdad?. Pero bueno, no puedo pretender que todo el mundo haga como tú y siempre, por lo que abrí un blog en castellano: www.hayotrosmas.blogspot.com.
Espero que te sea más fácil.
Saludos cordiales.
Publica un comentari a l'entrada