La presentació del comissionats del Parlament (en Mas, la Manuela de Madre i en Carod) ha estat excel·lent. La primera impressió que m’ha vingut al cap és la de que si els haguessin encarregat fer el preàmbul de l’Estatut amb la conjunció dels texts que han portat a la tribuna del Congrés haguéssim tingut un altre punt de partida, i no el nyap que tenim ara, per fer comprendre millor a la resta d’Espanya quina és la nostra demanda i com la volem formular.
He de dir que quant la Manuela ha citat a en Martí i Pol m’ha emocionat:
“Aprendí que el lamento de los poetas andaluces era también el lamento de Miquel Martí i Pol
Davant mateix de la porta de casa,
però, comença el món, i a totes les cruïlles
hi ha gent que mort de fam i de tristesa.”
L’Artur Mas ha començat: “Venimos a la casa común que es el 
Congreso”. I Carod-Rovira conclou, quasi al final de la seva intervenció, amb una pregunta: “¿Cómo nos quiere España?”
Crec que he trobat la imatge adequada de com ha anat la presentació: És el prospecte del producte que volem vendre. Però de seguida m’ha assaltat el dubte: S’adequa l’un a l’ altre? La llàstima és que el producte ja és conegut abans d’usar-lo sense haver llegit el prospecte, i ni la lletra ni la música del projecte d’Estatut, sobre tot la música, s’avenen amb el que acabem d’escoltar a la tribuna del Congrés.
Ho comento tot sortint del hemicicle amb companys i coneguts. A l’Alcalde d’Argentona, l’amic Antoni Soy, que ha vingut amb la delegació d’ERC crec que el deixo perplex amb aquesta reflexió.
He de dir que quant la Manuela ha citat a en Martí i Pol m’ha emocionat:
“Aprendí que el lamento de los poetas andaluces era también el lamento de Miquel Martí i Pol
Davant mateix de la porta de casa,
però, comença el món, i a totes les cruïlles
hi ha gent que mort de fam i de tristesa.”
L’Artur Mas ha començat: “Venimos a la casa común que es el 
Congreso”. I Carod-Rovira conclou, quasi al final de la seva intervenció, amb una pregunta: “¿Cómo nos quiere España?”Crec que he trobat la imatge adequada de com ha anat la presentació: És el prospecte del producte que volem vendre. Però de seguida m’ha assaltat el dubte: S’adequa l’un a l’ altre? La llàstima és que el producte ja és conegut abans d’usar-lo sense haver llegit el prospecte, i ni la lletra ni la música del projecte d’Estatut, sobre tot la música, s’avenen amb el que acabem d’escoltar a la tribuna del Congrés.
Ho comento tot sortint del hemicicle amb companys i coneguts. A l’Alcalde d’Argentona, l’amic Antoni Soy, que ha vingut amb la delegació d’ERC crec que el deixo perplex amb aquesta reflexió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada