A Camprodon, el passeig Maristany estava esplèndid. La pluja continuada de fulles mortes: daurades, marrons, vermelles, composava una catifa al terra. Les compres habituals: un bull, una llonganissa, una coca de llardons, uns carquinyolis,... 
Feia més de vint anys que no havíem estat a Setcases i no vam reconèixer el record que en teníem. Aquests pobles de muntanya s’han transformat radicalment. Res de pobres indrets rurals que malvivien de la ramaderia, condemnats a l’emigració i a la desaparició. Ara son rics llocs d’esbarjo i de repòs dels “pixapins”. Suposo que els seus Ajuntaments saben treure suc de la propietat urbana que s’hi ha construït. Bon tema de debat sobre les finances locals i l’equilibri territorial.
Carretera amunt, fins el final de la vall, l’estació d’esquí Vallter-2000. Les muntanyes enfarinades ens van mostrar les primeres neus de la temporada.
Mataró, 9 de novembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada