M’arriba la noticia de la mort del fill gran d’en Joan Peiró a Paris, on residia. Sempre he tingut més relació amb la filla, la Guillermina, per què viu a Mataró. Amb en Josep vàrem relacionar-nos arrel del trasllat de les despulles del seu pare de Paterna, on fou afusellat pels franquistes després de la Guerra Civil, al cementiri de Mataró ja que aquesta era la voluntat de la seva família, i dels actes que llavors vam fer a la Ciutat. Qui em va esperonar a fer aquella restitució històrica fou en Raimon Obiols.
Res, la vida i la mort
També un record per l’Eloy López Mourelo, que ens acaba de deixar. Company fidel, gallec de naixement que mai n’havia deixat de ser, però ciutadà de Mataró de ple dret. Socialista de pedra picada sempre va estar al meu costat per explicar-me que pensaven els seus veïns i que passava al seu barri, i disposat a treballar pel projecte. L’Alcalde Mas també és l’Eloy. Gràcies, amic, company.
Mataró, 9 de novembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada