José Luis Sampedro

“…Pero él, que siempre se ha negado a escribir su biografía, de hecho la ha estado escribiendo aquí estos días para nosotros. Por eso digo que tenemos el privilegio del que inesperadamente descubre un inédito. Y en esa autobiografía ha respondido ampliamente a la absurda pero reiterada pregunta de ¿cómo un economista escribe novelas?”


Certament, vaig conèixer José Luis Sampedro ja fa molts anys, com estudiant d’econòmiques, com tots els estudiants d’econòmiques d’aquest país, per les obres que va escriure sobre Economia. El primer va ser “Las fuerzas económicas de nuestro tiempo” en una edició que sempre recordaré, molt ben feta, de la Editorial Guadarrama. Al menys així ho guardo a la memòria ja que el llibre em va desaparèixer fa temps. El devia deixar i no me’l van tornar. Després “Realidad económica y análisis estructural”. I els seus articles i comentaris. El vaig poder saludar personalment, ja fa uns quants anys (vint, potser?) en ocasió d’un seminari d’Hisenda Local que es va celebrar a Barcelona si mal no recordo. Feia poc que havia llegit “Congreso en Estocolmo”, on el vaig descobrir com a novel·lista, i li vaig preguntar pel protagonista. Després, totes les altres, que m’han agradat molt.

Ara, amb col·laboració amb la seva dona, Olga Lucas, li han editat les lliçons que sobre “El autor y su obra” va donar fa dos estius a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo, a La Magdalena, a Santander. L’he llegit d’una tirada, i l’he trobat encisador, segurament per que estava predisposat al que hi trobaria.. Tampoc és cap proesa ja que l’obra és curta i fàcil de llegir. És una autobiografia escrita per una altra mà, la de la seva dona. El capítol final reserva una sorpresa intuïda pel lector sobre les circumstàncies en que es va desenvolupar el curs.

De com la seva vida ha modelat la seva vocació d’escriptor que no ha abandonat mai: la família, els llocs i indrets on ha viscut, la feina, les circumstàncies polítiques, els viatges,els seus neguits i il·lusions. De com sempre l’ha guiat el treball constant i rigorós. Llevar-se a les quatre de la matinada cada dia per escriure és tot un acte de voluntat. Com a la seva maduresa és reconegut i valorat, arribant a ser membre de la “Real Academia de la Lengua Española”. De com la seva humilitat l’ha portat ha ser un del grans escriptors que tenim avui en dia a Espanya, amb una sòlida obra publicada. De com als seus 88 anys continua sent tant vitalista que acaba el curs amb un Credo Personal:

“Creo en los horizontes del Espíritu
y en la energía cósmica del mundo,
creo en la Humanidad siempre adelante.
Creo en la Vida Perdurable.
Amén.”


“Escribir es vivir”. José Luis SAMPEDRO (con la colaboración de Olga LUCAS) Ed. Mondadori. B-2005.

Madrid, 15 de novembre.