Quelcom passa a l'ensenyament

A hores d’ara la dreta i els bisbes es mobilitzen a Madrid per la classe de religió.

(Peridis a "El País" d'avui)

Mentre tant, recupero una carta d'un lector llegida a “La Vanguardia” d’ahir.

Professor jubilat i feliç
ELADI SAURA - 11/11/2005 BARCELONA

Sóc un professor d´institut que ja no fa classe. M´he jubilat i m´he convertit en un professor content, el verb llatí iubilare significa llançar crits d´alegria. Tinc molts motius per estar content. La degradació de l´ensenyament fa que molts de nosaltres, amb la jubilació, ens sentim alliberats. Farts de menyspreus i de maltractaments verbals - i fins i tot físics-, de fer la feina que alguns pares haurien de fer i no fan, d´haver d´aguantar que membres de famílies mig analfabetes ens diguin com hem de fer les classes i que per què els hem suspès la criatura... Hem d´aguantar a les aules xicotets que mai - en bé de tots- no les haurien d´haver trepitjat. És per tot això que ara, alleugerit i eufòric, puc dir que, finalment, sóc un professor jubilat i feliç. Si algun professor en actiu se sent comprès i moralment recolzat llegint aquesta carta, haurà valgut la pena haver-la escrit.