04 de novembre, 2005

3. Tall publicitari. El dinar

Teníem, la meva companya Ana Mª Fuentes i jo, un dinar pendent amb el Secretari General de Turisme Raimon Martínez Fraile per parlar de temes de la seva competència.
Ell, de la seva anterior estança a Madrid (a la RENFE, amb la Mercè Sala) és un assidu a “La Ancha”, un bon restaurant, al carrer Zorrilla, darrera del Congrés, punt de cita habitual de polítics, i de conspiracions varies. Vaig anar-hi per primera vegada el 93, i em vaig trobar amb una reunió dels “renovadores” del PSOE. Ara, no passa setmana que m’hi entauli amb un o altre/a. Aquest dia estava curull de parlamentaris i acompanyants que seguien el debat de l’Estatut. Els de CiU, als que acompanyaven en Jordi Pujol i en Xavier Trias. Els del PNV, amb en Josu Jon Imaz, que em va ser presentat pel company Beloki, i que parla un català perfecte. Va entrar en Santiago Carrillo. En Pepe Blanco, el poderós secretari d’organització del PSOE, des de un racó discret dominava el panorama. A la taula del costat, gent de la comunicació de Catalunya: la Pilar Rahola, en Josep Cuní a qui feia temps que no saludava, la García Melero,...

L’Anita que és jove, i de Ronda, sort que va tenir dels dos vells “llops” de la política que l’acompanyaven per explicar-li qui era qui i de què anaven.

Amb la gentada, els del restaurant van anar una mica desbordats i quant s’acostaven les quatre de la tarda vam haver de demanar ràpidament els cafès i aixecar-nos d’una revolada per anar a la continuació del debat.

1 comentari:

Ramon Bassas ha dit...

Manel,
Molt bo la composició de lloc que fas comparada amb "Las Meninas", que és la millor reflexió sobre el punt de vista que s'ha fet mai.