Teníem, la meva companya Ana Mª Fuentes i jo, un dinar pendent amb el Secretari General de
Turisme Raimon Martínez Fraile per parlar de temes de la seva competència.
Ell, de la seva anterior estança a Madrid (a la RENFE, amb la Mercè Sala) és un assidu a “La Ancha”, un bon restaurant, al carrer Zorrilla, darrera del Congrés, punt de cita habitual de polítics, i de conspiracions varies. Vaig anar-hi per primera vegada el 93, i em vaig trobar amb una reunió dels “renovadores” del PSOE. Ara, no passa setmana que m’hi entauli amb un o altre/a. Aquest dia estava curull de parlamentaris i acompanyants que seguien el debat de l’Estatut. Els de CiU, als que acompanyaven en Jordi Pujol i en Xavier Trias. Els del PNV, amb en Josu Jon Imaz, que em va ser presentat pel company Beloki, i que parla un català perfecte. Va entrar en Santiago Carrillo. En Pepe Blanco, el poderós secretari d’organització del PSOE, des de un racó discret dominava el panorama. A la taula del costat, gent de la comunicació de Catalunya: la Pilar Rahola, en Josep Cuní a qui feia temps que no saludava, la García Melero,...
L’Anita que és jove, i de Ronda, sort que va tenir dels dos vells “llops” de la política que l’acompanyaven per explicar-li qui era qui i de què anaven.
Amb la gentada, els del restaurant van anar una mica desbordats i quant s’acostaven les quatre de la tarda vam haver de demanar ràpidament els cafès i aixecar-nos d’una revolada per anar a la continuació del debat.
Turisme Raimon Martínez Fraile per parlar de temes de la seva competència.Ell, de la seva anterior estança a Madrid (a la RENFE, amb la Mercè Sala) és un assidu a “La Ancha”, un bon restaurant, al carrer Zorrilla, darrera del Congrés, punt de cita habitual de polítics, i de conspiracions varies. Vaig anar-hi per primera vegada el 93, i em vaig trobar amb una reunió dels “renovadores” del PSOE. Ara, no passa setmana que m’hi entauli amb un o altre/a. Aquest dia estava curull de parlamentaris i acompanyants que seguien el debat de l’Estatut. Els de CiU, als que acompanyaven en Jordi Pujol i en Xavier Trias. Els del PNV, amb en Josu Jon Imaz, que em va ser presentat pel company Beloki, i que parla un català perfecte. Va entrar en Santiago Carrillo. En Pepe Blanco, el poderós secretari d’organització del PSOE, des de un racó discret dominava el panorama. A la taula del costat, gent de la comunicació de Catalunya: la Pilar Rahola, en Josep Cuní a qui feia temps que no saludava, la García Melero,...
L’Anita que és jove, i de Ronda, sort que va tenir dels dos vells “llops” de la política que l’acompanyaven per explicar-li qui era qui i de què anaven.
Amb la gentada, els del restaurant van anar una mica desbordats i quant s’acostaven les quatre de la tarda vam haver de demanar ràpidament els cafès i aixecar-nos d’una revolada per anar a la continuació del debat.
1 comentari:
Manel,
Molt bo la composició de lloc que fas comparada amb "Las Meninas", que és la millor reflexió sobre el punt de vista que s'ha fet mai.
Publica un comentari a l'entrada