Per acabar la Delegació del Govern de la Generalitat a Madrid ha organitzat una “copa” al Hotel Villareal que està a tocar del Congrés, entre el “Palacio” i l’edifici “de Grupos” on hi tinc el despatx.
Allà hem compartit la relaxació de la llarga jornada els “extres” i “suporters” catalans de totes les formacions polítiques, menys els del PP evidentment, amb alguns dels protagonistes, cap dels principals per suposat. Diputats a Madrid, diputats a Barcelona, assistents, ajudants, periodistes, convidats especials,... També alguns diputats i diputades castellano viejos que ens han volgut acompanyar.
He saludat a Carles Viver, vell conegut per parentela conjugal, que ha estat el director del “equipo médico habitual” en el part a Barcelona, i als periodistes que a vegades surten en aquestes entrades, l’Enric Juliana, i l’Antoni Puigverd. Al vell company de lluites municipalistes Cesc Baltasar, ara mà dreta del Conseller Saura. I molta gent més. Tampoc tenia pressa malgrat l’hora. A Madrid visc a tocar d’allà on estàvem.
N’hi ha, però, que crec no han entès encara de què va la “peli”. Potser no han volgut veure el que ha passat davant dels seus ulls. Potser no ho volen veure, i viure, així, en un món irreal. En Joan Tardà m’ha donat l’enganxina que adjunto.
Allà hem compartit la relaxació de la llarga jornada els “extres” i “suporters” catalans de totes les formacions polítiques, menys els del PP evidentment, amb alguns dels protagonistes, cap dels principals per suposat. Diputats a Madrid, diputats a Barcelona, assistents, ajudants, periodistes, convidats especials,... També alguns diputats i diputades castellano viejos que ens han volgut acompanyar.
He saludat a Carles Viver, vell conegut per parentela conjugal, que ha estat el director del “equipo médico habitual” en el part a Barcelona, i als periodistes que a vegades surten en aquestes entrades, l’Enric Juliana, i l’Antoni Puigverd. Al vell company de lluites municipalistes Cesc Baltasar, ara mà dreta del Conseller Saura. I molta gent més. Tampoc tenia pressa malgrat l’hora. A Madrid visc a tocar d’allà on estàvem.
N’hi ha, però, que crec no han entès encara de què va la “peli”. Potser no han volgut veure el que ha passat davant dels seus ulls. Potser no ho volen veure, i viure, així, en un món irreal. En Joan Tardà m’ha donat l’enganxina que adjunto.
Continuarà. Ara ve la segona part. Ja s’està rodant.
Mataró, 6 de novembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada