Rajoy s’ho juga tot a una carta. Ell, i els seus, aposten fort. No és del Estatut del que volen parlar. Creuen que han trobat “la guerra d’Iraq” dels socialistes.
I, a fons! Contra el President del Govern. “Si hacemos la vista gorda, todo es constitucional. Le importa más salvar la cara que hacerlo bien”. “Alguien está alentando los excesos que están escritos” Quin començament!! I com aquell que res, la deixa anar: ”No voy a remover el agua” Home!! I els 500.000 euros gastats en propaganda? “Pido responsabilidad” Quins collons!!. El tema no importa, va a pel bo de la pel·lícula. Perquè el tema és irresoluble: “No se le puede hacer la permanente a un puerco espín”. De qui deu ser la frase tan enginyosa? “Són devaneos federalistas. Sus proponentes compiten al alza, i ZP es su principal mecenas” Tot parteix del concepte de nació, que implica sobirania, i que representa un NO a la Constitució. “Estamos ante una reforma subrepticia de la Constitución. Estamos ante un fraude descomunal” Atacs personals contra Zapatero: “No me sorprende que Zapatero haga trampas”. En la rèplica arribarà a dir-li amb violència verbal típicament feixista: “¡¡Usted es un pobre hombre!!”
L’argumentació final son atacs a la línia de flotació dels socialistes: “Proteger las esencias contra la libertad individual”. “Contra lo que representa la Ilustración, los derechos colectivos dinamitan la idea de la ciudadanía burguesa” Això ens fa mal. Ara, ells, la dreta de sempre, son els defensors de les nostres idees republicanes. Els hem facilitat el discurs. Quin error, el preàmbul, quin gran error la música del Estatut.
I acaba: “No nos vamos a desentender. Los españoles tienen derecho a que alguien les cuente la verdad. ¿Qué cree Ud. que es España?”.
A fons, doncs, amb les dues Espanyes. És molt clar. L’Estatut és l’excusa per oferir el seu model alternatiu. El que està en joc de debó va d'economia, de política exterior, de drets socials, també d’organització territorial, d’educació,...
I, a fons! Contra el President del Govern. “Si hacemos la vista gorda, todo es constitucional. Le importa más salvar la cara que hacerlo bien”. “Alguien está alentando los excesos que están escritos” Quin començament!! I com aquell que res, la deixa anar: ”No voy a remover el agua” Home!! I els 500.000 euros gastats en propaganda? “Pido responsabilidad” Quins collons!!. El tema no importa, va a pel bo de la pel·lícula. Perquè el tema és irresoluble: “No se le puede hacer la permanente a un puerco espín”. De qui deu ser la frase tan enginyosa? “Són devaneos federalistas. Sus proponentes compiten al alza, i ZP es su principal mecenas” Tot parteix del concepte de nació, que implica sobirania, i que representa un NO a la Constitució. “Estamos ante una reforma subrepticia de la Constitución. Estamos ante un fraude descomunal” Atacs personals contra Zapatero: “No me sorprende que Zapatero haga trampas”. En la rèplica arribarà a dir-li amb violència verbal típicament feixista: “¡¡Usted es un pobre hombre!!”
L’argumentació final son atacs a la línia de flotació dels socialistes: “Proteger las esencias contra la libertad individual”. “Contra lo que representa la Ilustración, los derechos colectivos dinamitan la idea de la ciudadanía burguesa” Això ens fa mal. Ara, ells, la dreta de sempre, son els defensors de les nostres idees republicanes. Els hem facilitat el discurs. Quin error, el preàmbul, quin gran error la música del Estatut.
I acaba: “No nos vamos a desentender. Los españoles tienen derecho a que alguien les cuente la verdad. ¿Qué cree Ud. que es España?”.
A fons, doncs, amb les dues Espanyes. És molt clar. L’Estatut és l’excusa per oferir el seu model alternatiu. El que està en joc de debó va d'economia, de política exterior, de drets socials, també d’organització territorial, d’educació,...
(Romeu, a "El País")
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada