El Estatuto del romero

Els socialistes catalans, segurament perquè són els que més s’hi juguen en l’aprovació d’un nou Estatut, s’han llençat a explicar el projecte que va sortir del Parlament de Catalunya per tots els mitjans possibles, i molt especialment allà on està ara l’escull més important del procés: a Madrid. Primer va ser “La caja roja”, no de Nestlé sinó del PSC, que van fer arribar a tots els diputats espanyols, i suposo que a altra gent. Després, el desembarcament continuat a tribunes, “foros” i mitjans de comunicació de la capital. La Manuela de Madre té un protagonisme actiu en aquesta etapa. Després de ser la cara i la veu dels socialistes en la presentació al Congrés dels Diputats, ara fa “bolos” que posen al límit la seva fràgil salut.

Aquesta setmana he estat present en dos d’ells. Primer va ser dimats en un esmorzar al Ritz en “Nueva Economía Forum”, lloc en el que continuament hi passen personatges de la política per tot esmorzant o dinant, o berenant, exposar el que van a dir-hi i després sotmetre’s a les preguntes dels assistents, generalment periodistes dels mitjans “capitalinos” i altres assistents, del món de l’economia o de la política.

L’altra va ser dimecres al final de la tarda (just després d’acabar de votar el Pressupost ’06 al Congrés), a la sala d’actes de Blanquerna, el centre cultural de la Delegació del Govern de Catalunya a Madrid, ara estratègicament situada al carrer d’Alcalà davant per davant del Círculo de Bellas Artes, indret “progre” per antonomàsia a Madrid. Ben arropada per en Miquel Iceta (que ho va fer molt bé), i pel catedràtic Javier Pérez Royo (que ens va donar una lliçó magistral), i sota la presidència senatorial del l’Isidre Molas (per càrrec, edat i cabells blancs), la Manuela va parlar del “Estatuto del romero”. L’excusa del acte era la presentació d’un llibre que ha editat la Fundació Rafael Campalans sobre l’Estatut. I el punt de llibre que es va repartir ho explica tot: el títol dels llibre, “una propuesta para el acuerdo”; l’imatge d’un bri de romaní presentat en les quatre llengües que hi ha Espanya; i les virtuts de l’herba, medicinal, per condimentar, bona per la memòria, porta sort, promou l’amor i l’amistat, perfuma i relaxa l’ambient... Vaja! tot el que necessitem en aquests moments.

Bones són totes les iniciatives, ja que cal fer molt esforços remant contracorrent. L’ambient no és receptiu. El que s’ha venut fins ara, el procés d’elaboració, les fil·lies i les fòbies intuïdes o explicitades, les declaracions i manifestacions dels uns i els altres, el propi text, la falta d’acompanyament que em sorprèn que no s’hagués descomptat, no fa fàcil el debat i la recerca del necessari pacte que sigui acceptable per les dues bandes.

Com que de “romero” ve “romería”, i torna de “romeria”, “romero”: “Buena vía, romeros”

Mataró, 19 de novembre.