Aquesta setmana al Congrés a tocat debatre en Comissió les esmenes (més de 3.000) al projecte de Pressupostos Generals de l’Estat per l’any que ve. Com que el PP va presentar una esmena a la totalitat al començament del procés de tramitació que va ser rebutjada, la discussió de cada secció també començava amb una esmena seva a la totalitat, que moltes vegades per justificar-la feia referència al Estatut de Catalunya. Els grups petits, com sempre que no hi ha un pacte estable i escrit, jugant les seves eines per intentar aconseguir introduir alguns punts del seu interès. Els que estan a favor, en general, del Pressupost procurant aconseguir més. Per moments, fent veure que es trencava tot, d’altres la mar d’amics. Els que estan en contra maniobrant hàbilment sumant, o neutralitzant, vots heteròclits per aconseguir rascar alguna cosa. Votacions en bloc interminables. Les mes apassionades les de la secció 17, del Ministeri de Foment (més de 1.000). Tothom vol que li facin el pont, potser després caldrà posar-hi el riu... Però al costat de les grans línies d’acció expressades en partides voluminoses, votem l’esmena de la proposta concreta del poble més recòndit de la geografia espanyola. Evidentment, si el Diputat que l’ha proposat al seu Grup aconsegueix que s’inclogui en el Pressupost té el titular assegurat a la primera pàgina de la premsa local, si a més aquella partida s’executa (que a vegades no passa), llavors ja té el monument a la plaça. Reconec que és contradictori aquest sistema, ja que al costat de marcar els grans temes per on ha d’anar l’Executiu, també s’espera del Legislatiu, i especialment dels legisladors/res, la resolució de temes concrets, fet que moltes vegades costa de precisar ja que les alternatives poden ser nombroses.
Del resultat d’aquesta setmana que acabem se’n deriven frenètiques negociacions d’última hora ja que la setmana que ve tornarem a fer el mateix debat i votacions al Ple, altra vegada fins altes hores de la matinada, però amb menys interès parlamentari i mediàtic que fa una setmana amb l’Estatut. Recordo que l’any passat vaig repetir a la tribuna els mateixos arguments que havia emprat a la Comissió per rebutjar les esmenes que em va correspondre tractar. Enguany, a la secció 20 (Indústria, Turisme i Comerç), n’hi havia 124, que el GPS va rebutjar. El Pressupost d’aquestes matèries, com ja he explicat en un altre lloc, creix més del 30%. Poques objeccions pot haver-hi per aquesta banda. Si que n’hi pot haver per com es distribueix, segons les visions. Però els crèdits destinats a R+D creixen més del 80%. Déu ni do. No va ser gaire apassionat el debat d’aquesta meva secció. A més, tal com és entenedor, els resultats no son immediats. És una aposta a llarg termini per establir les bases d’una estructura econòmica més competitiva, i això no es fa amb un, ni amb dos, ni amb tres pressupostos. Cal apostar-hi fort i esperar que funcioni bé.
Al final del debat de la setmana que ve votarem per primera vegada, ara ja no el simple rebuig, i la implícita acceptació, com ja vam fer, sinó la seva aprovació o no. D’aquí les frenètiques negociacions de les que parlava abans, ja que cal obtenir els vots suficients per superar aquest tràmit. Desavantatges, o avantatges, de la falta de majoria. Després, si passa, repetició del procés al Senat. Primer esmenes en Comissió, i després en Ple, per tornar als volts de Nadal al Congrés per a seva consideració definitiva. Com correspon, tothom fa servir les seves cartes per aconseguir el seus objectius: el Govern per què s’aprovi, els grups que el recolzen per què es noti el seu pes, i els grups que s’oposen al Govern posant-hi impediments o introduint-hi algun toc que el marqui.
Crec, però, que la setmana que ve parlarem poc del Pressupost i continuarem amb la cantarella derivada del Estatut de Catalunya que és el plat fort de la política espanyola del moment. No afluixa la tensió, i el que ens espera encara.
Mataró, 11 de novembre.
Del resultat d’aquesta setmana que acabem se’n deriven frenètiques negociacions d’última hora ja que la setmana que ve tornarem a fer el mateix debat i votacions al Ple, altra vegada fins altes hores de la matinada, però amb menys interès parlamentari i mediàtic que fa una setmana amb l’Estatut. Recordo que l’any passat vaig repetir a la tribuna els mateixos arguments que havia emprat a la Comissió per rebutjar les esmenes que em va correspondre tractar. Enguany, a la secció 20 (Indústria, Turisme i Comerç), n’hi havia 124, que el GPS va rebutjar. El Pressupost d’aquestes matèries, com ja he explicat en un altre lloc, creix més del 30%. Poques objeccions pot haver-hi per aquesta banda. Si que n’hi pot haver per com es distribueix, segons les visions. Però els crèdits destinats a R+D creixen més del 80%. Déu ni do. No va ser gaire apassionat el debat d’aquesta meva secció. A més, tal com és entenedor, els resultats no son immediats. És una aposta a llarg termini per establir les bases d’una estructura econòmica més competitiva, i això no es fa amb un, ni amb dos, ni amb tres pressupostos. Cal apostar-hi fort i esperar que funcioni bé.
Al final del debat de la setmana que ve votarem per primera vegada, ara ja no el simple rebuig, i la implícita acceptació, com ja vam fer, sinó la seva aprovació o no. D’aquí les frenètiques negociacions de les que parlava abans, ja que cal obtenir els vots suficients per superar aquest tràmit. Desavantatges, o avantatges, de la falta de majoria. Després, si passa, repetició del procés al Senat. Primer esmenes en Comissió, i després en Ple, per tornar als volts de Nadal al Congrés per a seva consideració definitiva. Com correspon, tothom fa servir les seves cartes per aconseguir el seus objectius: el Govern per què s’aprovi, els grups que el recolzen per què es noti el seu pes, i els grups que s’oposen al Govern posant-hi impediments o introduint-hi algun toc que el marqui.Crec, però, que la setmana que ve parlarem poc del Pressupost i continuarem amb la cantarella derivada del Estatut de Catalunya que és el plat fort de la política espanyola del moment. No afluixa la tensió, i el que ens espera encara.
Mataró, 11 de novembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada