4. Els "protas". El bo.

Malgrat que el protagonista de la sessió de debat hauria de ser l’Estatut, de seguida es veu que hi hauran dos altres protagonistes que li robaran descaradament el paper.


Rodríguez Zapatero puja a la tribuna. Escombra l’escenari amb la seva blava mirada. “Pensando en España” Comencem bé!. I es lliga al coll el dogal de la reforma de l’Estatut de Catalunya. En el seu parlament, amb tot l’atreviment i sense cap por, lliga el seu futur i el del Partit del que n’és Secretari General, el PSOE, a l’Estatut. “La sociedad actual exige reformas decididas, por esto las CCAA han comenzado reformas. Lo hacemos desde la madurez que quiero transmitir a los españoles” A continuació proclama: “Tenemos base para estar tranquilos”. Una forta injecció d’autoestima: l’economia va bé, ara son receptors d’immigrants i no productors d’emigrants. Les nostres empreses son líders europeus (Telefónica acaba d’anunciar la compra dels 2on. operador anglès). “Los logros son de todos. ¿Porqué alimentar la duda y el temor? España gana. ¿Quién tiene miedo?. SI, a la reforma y deseo que sea una tarea de todos.” Defensa que la reforma farà més robusta la nostra convivència. “Si así lo hacemos, España estará más unida porque estará mejor unida”. ¡¡Bravo!!. Més coses interessants: El text del Estatut presentat fa servir noves tècniques jurídiques que portaran a un autogovern de més qualitat. L’Estat té paper (ja és hora de mirar més cap en fora que cap el que fa el de sota). No nega la possibilitat de transferir o delegar per principi. El que cal és fer-ho a través de les adequades fonts normatives. Llença avisos: sobre la bilateralitat “Lo que compete al Estado es la multilateralidad”, sobre la cohesió “Se equivocan quienes piensan que la cohesión va ligada a la centralización. Es a revés”. Atenció!, dard enverinat: “Extremadura a recortado 20 puntos del diferencial de renta que tenia con la media de España en 20 años. Con las autonomías se han eliminado diferencias”. I floretes: “Cataluña es clave para el desarrollo de la economía de España”. “ Es de justicia reconocer la solidaridad de los catalanes”. Va acabant: “Una Cataluña más fuerte hace más fuerte a España”

“En democracia no hay razones para tener miedo al futuro” “Desde la Constitución mejoraremos el autogobierno de nuestros pueblos. Será para vivir en democracia”

Els catalans haurem de fer-li un monument a aquest lleonès, de l’Espanya profunda, que planteja, amb valentia i en mig del temporal, una altra forma de convivència entre tots nosaltres, per què som tots nosaltres, de Fisterra al Cap de Creus, d’ Hondarrabia al Campo de Gibraltar.

Hi haurà cap “penjases” que estirarà la corda per què vagi a treure l’herba que hi ha dalt del campanar?