Austeritat.

Per si algú encara no ho sabia, no ho volia saber, o no l’interessava saber-ho, els diaris ens han il·lustrat dels neguits de molts estats europeus amb les seves finances públiques davant l’ examen que han hagut de passar a la Unió Europea en virtut del compliment del P.E.C. i la necessària reconducció dels seus dèficits públics en un termini de temps prudencial. Talment com nosaltres, que també hem estat avaluats. No és pas allò de “mal de muchos, consuelo de tontos”, però sí de “mal de muchos, ... ¡Epidemia!”, que és el que està passant en els països del nostre entorn socioeconòmic.

L’oposició aquí, i em temo que altres oposicions arreu, carreguen tots els neulers al Govern, però aquest no ha fet les coses gaire diferents que d’altres Governs i amb uns resultats més o menys semblants. En el cas espanyol la dada diferencial (i esfereïdora) és la del atur, encara que si atenem a les diferències històriques que quasi bé sempre hem mantingut en aquesta dada potser no marca tant una tendència distinta.

El Govern va presentar al seu moment a Brussel·les la pertinent actualització del programa d’estabilitat 2009-2013, que ara s’ha avaluat, amb l’objectiu d’intentar assolir que el dèficit de les Administracions públiques es situï l’any 2013 per sota del 3%.

En la solució del dèficit públic exposava la recerca de majors ingressos, però ja advertia de la necessitat de contenir i abaixar la despesa. Cal també parlar d’austeritat.

En el document enviat a Brussel·les es preveuen dues fases:

a) Un Pla d’acció immediata per aquest any 2010, que en la part de la despesa consisteix substancialment en una forta retallada del Pressupost que tot just a començat a ser vigent (del 0,5% del PIB) i en una dràstica reducció de la reposició de personal a l’administració pública.

b) Un Pla d’austeritat pel període 2011-2013 que contempla una retallada generalitzada de la despesa pública (del 2,6% del PIB) tot mantenint la despesa social (pensions, atur, dependència) i la despesa en educació i R+D+i. Aquest Pla d’austeritat s’intentarà que sigui compartit per les CC.AA.(autonomies) i les CC.LL.(Ajuntaments).

Cal destacar alguna dada d’aquesta retallada generalitzada. Com ha de ser normal en un Pla d’aquestes característiques s’intentarà reduir les despeses de personal (0,3% del PIB), funcionament (0,2% del PIB), inversions (0,5% del PIB) i transferències (1,6% del PIB). Això representarà una aprimada del sector públic i les resistències seran considerables. Però no queda altra opció, ja que no hi ha suficients ingressos per mantenir la despesa que es feia fins ara. A passar per l’adreçador! El rigor d’aquest plantejament variarà en funció de l’evolució de l’economia i de la seva traducció en majors, o menors, ingressos (que tot és possible).

Vull destacar la previsible retallada en les transferències que és la més substancial. Hi ha molta gent, organismes privats i institucions públiques, que viuen del Pressupost i se’ls presenten unes perspectives més aviat problemàtiques (magres). Si sols han viscut, o predominantment, de les transferències públiques ho tenen molt malament. Veurem casos i queixes, i es posarà de manifest alguna que altra distorsió o perversió del que ha estat el seu “normal” funcionament.

En tot cas, d’aquestes situacions se’n surt i tampoc cal flagel·lar-se més del compte i esquinçar-se massa les vestidures. Ja hem viscut en altres moments situacions semblant (sí bé que amb no tanta intensitat com la present). Vaig viure, i protagonitzar, de primera mà en l’àmbit reduït de l’Ajuntament la del 92, per exemple. I també cal remarcar que retrocedir algun esglaó, malgrat que a ningú no li agrada, tampoc és tant dramàtic en conjunt desprès dels nivells assolits en els darrers anys. (any 1999=100; any 2008=133,4; any 2009=128,6). Clar que pels que baixaran més d’un esglaó serà molt dur.

Cal fer una referència més a la pujada de l’IVA. Ja comencen a sortir noticies de que algunes empreses s’estan plantejant la seva assumpció. Lògic, en certs productes la pujada d’un punt, del 7% al 8% és un 0,93% (108/107), i del 16% al 18% és un 1,72% (118/116) i potser és més fàcil assumir-ho dins dels marges que traslladar-ho al preu final amb l’enuig dels consumidors. Veurem que passa amb el preu del cafè als bars.... 1,20€, amb la pujada de l’IVA haurien de ser 1,21€. Veurem. Veurem quin augment hi haurà i qui se’l empassarà. ¿Sólo o con leche?

Mataró, 18 de març.