Por los cerros de Úbeda. Economia i paisatge.

Aquest any varem decidir anar a un racó que no havíem visitat mai encara. La província de Jaén te variats atractius per fer-hi una escapada, els seus paratges naturals i el seu patrimoni arquitectònic urbà.

Malgrat que és ben coneguda l’extensió dels seus camps d’oliveres mai podia pensar que fos pràcticament l’únic que veuria. Un paisatge ondulat tot clenxinat de fileres d’oliveres. Monocultiu pur i dur. Los mares de olivos. No vaig saber veure quasi bé res més d’activitat econòmica. Sí, turisme rural i l’aprofitament, també turístic, dels parcs naturals. Això no dóna pas per gaire més. Sembla que aquest any per culpa de les pluges excepcionals d’aquests primers mesos se’ls ha malbaratat la collita. Els camps estaven tant xops que les màquines s’hi ensorraven. La mà d’obra temporera d’immigrants negres va vagar desolada sense feina i suposo que l’economia de la zona se’n ben ressentirà.

Ara les fumaroles s’enlairaven morosament arreu, barrejant-se al matí amb les boires baixes, senyalitzant de lluny la crema dels restes de la poda dels arbres. Molts vehicles de treball agrícola portaven remolcs que anaven curulls de branques més gruixudes que deuen aprofitar per mantenir les llars de foc. Els camps es veien nets i cuidats, amb els arbres curosament preparats, encara que en general els pagesos eren més aviat grans. Els pobles tranquils i buits, característics d’aquesta mena d’economia. L’activitat dels serveis, tant els privats com els públics, concentrada a les capçaleres comarcals.

Mataró, 5 d’abril.