*De misteri (allò que s’esdevé d’una manera incomprensible), o de “misteri” (representació en imatges) de Setmana Santa.
Qualsevol s’enfila a una tribuna (física o de paper) per explicar que l’economia no tira, o millor dit, que s’ensorra, per manca de finançament suficient. Sols per això? Aquest fet és el més important? Sí, per això i per altres coses. No estarem pas tapant la voluntat de mantenir un sistema que ja no dona per més?
Però, a veure: No quedàvem de que estàvem massa “apalancats” i que els crèdits concedits i l’endeutament eren superiors al estalvis? Fèiem servir crèdit per tot, i ara –sembla- que els que en necessiten (sempre hi ha qui en necessita o n’hi fan necessitar) no en troben gens. Gens?
Qualsevol s’enfila a una tribuna (física o de paper) per explicar que l’economia no tira, o millor dit, que s’ensorra, per manca de finançament suficient. Sols per això? Aquest fet és el més important? Sí, per això i per altres coses. No estarem pas tapant la voluntat de mantenir un sistema que ja no dona per més?
Però, a veure: No quedàvem de que estàvem massa “apalancats” i que els crèdits concedits i l’endeutament eren superiors al estalvis? Fèiem servir crèdit per tot, i ara –sembla- que els que en necessiten (sempre hi ha qui en necessita o n’hi fan necessitar) no en troben gens. Gens?
Res, no es vol parlar de que el sistema financer és pro-cíclic i tampoc de que moltes activitats –produir i consumir- vivien del crèdit, de recursos aliens. Això no es diu, o no convé dir-ho. Cal continuar estimulant el consum i mantenir el crèdit per que la roda no pari. Hi ha “crowding out”! L’Estat es queda el poc crèdit que es pot donar! Podem tenir-ne algun dubte d’això? I sí fos cert, quina n’és la causa?: La seguretat dels creditors, la necessitat d’arreglar els seus deteriorats comptes d’explotació?
No, si el que passa és que el sistema financer està malament i cal fer-hi, és necessària, una reforma en profunditat. Bé, desprès, però, sols es parla de les Caixes d’estalvis. Els bancs estan perfectament. Aquests, es veu, que no s’havien embolicat en l’immobiliari i tenen els seus balanços impol·luts. Ja! Ja! Clar que els bancs tenen els seus propietaris, els accionistes que detenen el seu capital, ells sabran el que s’hi juguen, mentre que les Caixes... de qui són les Caixes? Tots estem d’acord en la seva vinculació territorial i en la seva naturalesa social. Però, què vol dir això en el món financer d’avui? Funcionen com els bancs, però no en són. Com s’entén? Poden fer el mateix, però amb una característica substancial diferent, la de la propietat dels seus recursos propis.
Les Caixes estan polititzades! Sí, clar. Al ser indeterminada la seva propietat el buit ha estat ocupat per les institucions públiques que estan ocupades al seu torn, en democràcia, per formacions polítiques. No, a Catalunya, no! Pitjor, més buit encara. Què són i per què hi són els que hi són? A qui representen? Què persegueixen, més enllà dels seus propis interessos? Cal reduir el seu nombre i fer entitats més fortes! Ah!, però estan febles? Ja ho anirem sabent a mida que es vagin coneixent, de debò, els resultats que expressin els seus comptes d’explotació i què amaguen, si amaguen alguna cosa, les partides dels seus balanços.
El Govern central va dissenyar i aixecar un mecanisme de suport, el famós FROB, pel que semblava ser una situació insostenible. Tant insostenible que han hagut de passar nou mesos per que comenci a caminar, i ja veurem amb quin recorregut. Algunes Comunitats Autònomes clamen contra una pretesa invasió de competències i anuncien recursos d’inconstitucionalitat. Alhora, el Govern central, posa també recursos contra decisions de les CC.AA. Mentre, la situació es degrada. Es degrada? No ho sé. Algú ho sap? No fora bo que enlloc de garlar tant s’actués més?
Aquesta setmana m’ha tocat fixar la posició del grup socialista en un tema de Caixes, de Caixes gallegues, a la tribuna del Congrés. Varem perdre la votació (no és pas la primera vegada que em passa, i que ens passa al GPS). Pràcticament tots els “contraris” van reclamar que el Govern no s’hi fiqui amb les decisions gallegues. Per què uns poden fer algunes coses i altres no en poden fer d’altres? Per tenir i mantenir el poder... i les cadires. Si la situació no està malament (en realitat sí que ho està) per què tant d’interès d’uns i altres? Però, si hi ha un mort, qui el vetllarà? És a dir, qui pagarà les absoltes?
No me’n vaig poder estar al final de la meva curta intervenció (sols tenia cinc minuts) de dir: “Y, a veces, con debates como el que hacemos, me parece que estamos hurtando a la sociedad el real problema que tenemos en nuestro sistema financiero que, quizá, con otra magnitud, lo tienen no solamente las Cajas de ahorro, sino también el resto de instituciones del sistema financiero”.
Mataró, 26 de març.
No, si el que passa és que el sistema financer està malament i cal fer-hi, és necessària, una reforma en profunditat. Bé, desprès, però, sols es parla de les Caixes d’estalvis. Els bancs estan perfectament. Aquests, es veu, que no s’havien embolicat en l’immobiliari i tenen els seus balanços impol·luts. Ja! Ja! Clar que els bancs tenen els seus propietaris, els accionistes que detenen el seu capital, ells sabran el que s’hi juguen, mentre que les Caixes... de qui són les Caixes? Tots estem d’acord en la seva vinculació territorial i en la seva naturalesa social. Però, què vol dir això en el món financer d’avui? Funcionen com els bancs, però no en són. Com s’entén? Poden fer el mateix, però amb una característica substancial diferent, la de la propietat dels seus recursos propis.
Les Caixes estan polititzades! Sí, clar. Al ser indeterminada la seva propietat el buit ha estat ocupat per les institucions públiques que estan ocupades al seu torn, en democràcia, per formacions polítiques. No, a Catalunya, no! Pitjor, més buit encara. Què són i per què hi són els que hi són? A qui representen? Què persegueixen, més enllà dels seus propis interessos? Cal reduir el seu nombre i fer entitats més fortes! Ah!, però estan febles? Ja ho anirem sabent a mida que es vagin coneixent, de debò, els resultats que expressin els seus comptes d’explotació i què amaguen, si amaguen alguna cosa, les partides dels seus balanços.
El Govern central va dissenyar i aixecar un mecanisme de suport, el famós FROB, pel que semblava ser una situació insostenible. Tant insostenible que han hagut de passar nou mesos per que comenci a caminar, i ja veurem amb quin recorregut. Algunes Comunitats Autònomes clamen contra una pretesa invasió de competències i anuncien recursos d’inconstitucionalitat. Alhora, el Govern central, posa també recursos contra decisions de les CC.AA. Mentre, la situació es degrada. Es degrada? No ho sé. Algú ho sap? No fora bo que enlloc de garlar tant s’actués més?
Aquesta setmana m’ha tocat fixar la posició del grup socialista en un tema de Caixes, de Caixes gallegues, a la tribuna del Congrés. Varem perdre la votació (no és pas la primera vegada que em passa, i que ens passa al GPS). Pràcticament tots els “contraris” van reclamar que el Govern no s’hi fiqui amb les decisions gallegues. Per què uns poden fer algunes coses i altres no en poden fer d’altres? Per tenir i mantenir el poder... i les cadires. Si la situació no està malament (en realitat sí que ho està) per què tant d’interès d’uns i altres? Però, si hi ha un mort, qui el vetllarà? És a dir, qui pagarà les absoltes?
No me’n vaig poder estar al final de la meva curta intervenció (sols tenia cinc minuts) de dir: “Y, a veces, con debates como el que hacemos, me parece que estamos hurtando a la sociedad el real problema que tenemos en nuestro sistema financiero que, quizá, con otra magnitud, lo tienen no solamente las Cajas de ahorro, sino también el resto de instituciones del sistema financiero”.
Mataró, 26 de març.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada