Els resultats pressupostaris en els darrers dos anys, els de la crisi, són els següents:
Liquidacions en termes de compatibilitat pública de les operacions no financeres de l’AGE. En milions d’euros. Font IGAE.Davant d’aquesta situació, evidentment insostenible, la proposta governamental passa per intentar contenir i abaixar la despesa (difícil) i intentar mantenir o augmentar els ingressos (difícil, també). Respecte a les despeses hi ha un programa d’austeritat. Veurem els seus resultats. Crec que serà un dels cavalls de batalla en els propers temps. Ara vull centrar-me una mica en el tema dels ingressos.
En les explicacions públiques que faig a l’hora d’explicar el mix pressupostari en relació als ingressos dic textualment: “Demanar increments d’aportacions -atenent a la situació- tant a les possibilitats com en les necessitats.”
Quan es va presentar el pressupost del 2010, ara ja farà aviat mig any, es van explicar les propostes de “tocar” els impostos en quatre aspectes:
1. Supressió la bonificació dels 400,-€ en l’IRPF aplicada en els exercicis 2008 i 2009 (llevat de les rendes més baixes)
2. Increment de l’IVA a partir del 1 de juliol dels 2010. Un punt el tipus reduït (del 7% al 8%) i de dos punts el tipus normal (del 16% al 18%).
3. Increment del tipus aplicats als rendiments del capital (del 18% al 19%).
4. Baixa del I. de Societats de 5 punts per les PIMES que mantinguin o creïn ocupació.
Des del primer moment hi ha hagut posicionaments contraris a aquesta proposta, del PP i de CiU, que des que es varen aprovar els Pressupostos ja és ben ferma.
No obstant, els grups contraris no han renunciat a continuar batallant aquest tema. El PP de forma barroera: “Els socialistes sols saben augmentar impostos!”, contra tota l’evidència dels darrers quatre anys; els de CiU de forma tossuda que en mig de fermes declaracions contraries sempre deixen portes obertes a la negociació (pragmàtics ells com correspon al seu pes i paper tradicional).
De tots els temes plantejats en aquesta matèria sols queda un per qüestionar, el del increment de l’IVA, els altres tres ja estan en vigor des del 1er. de gener, mentre que l’IVA no ho farà fins el 1er. de juliol. Per tant, a cada oportunitat que es presenta fins a aquell moment el tema es torna a posar sobre la taula. Si a més, hi ha opinions controvertides sobre la conveniència d’aquesta acció en aquests moments del cicle per part de solvents economistes i d’organismes internacionals, el resultat és que el tema està ben viu.
Crec que en general no hi ha prou valentia en el debat polític per dir les coses més clares sense tantes ambigüitats i circumloquis. El tema fiscal té tres potes: les despeses que es volen fer, els ingressos necessaris per fer-les i la diferència –positiva o negativa- entre unes i altres. El que no val és parlar de cada una de les potes per separat i sense relacionar-la amb les altres dues.
El volum del dèficit és molt gran fruit de voler mantenir un determinat volum i composició de les despeses i del resultat a la baixa dels ingressos fruit de la situació de crisi, de menors resultats i activitats econòmica. Aquesta situació, com és reiterat, no és sostenible en el temps. Per tant, cal tocar les peces per ajustar-la.
No cap fer la batalla en un sol sentit. Cal plantejar-ho tot en aquesta necessària visió conjunta, sinó és fer trampa i enganyar a la ciutadania. És el moment de plantejar per on comencem i com avancem en la ineludible consolidació fiscal.
Madrid, 9 de març.
En les explicacions públiques que faig a l’hora d’explicar el mix pressupostari en relació als ingressos dic textualment: “Demanar increments d’aportacions -atenent a la situació- tant a les possibilitats com en les necessitats.”
Quan es va presentar el pressupost del 2010, ara ja farà aviat mig any, es van explicar les propostes de “tocar” els impostos en quatre aspectes:
1. Supressió la bonificació dels 400,-€ en l’IRPF aplicada en els exercicis 2008 i 2009 (llevat de les rendes més baixes)
2. Increment de l’IVA a partir del 1 de juliol dels 2010. Un punt el tipus reduït (del 7% al 8%) i de dos punts el tipus normal (del 16% al 18%).
3. Increment del tipus aplicats als rendiments del capital (del 18% al 19%).
4. Baixa del I. de Societats de 5 punts per les PIMES que mantinguin o creïn ocupació.
Des del primer moment hi ha hagut posicionaments contraris a aquesta proposta, del PP i de CiU, que des que es varen aprovar els Pressupostos ja és ben ferma.
No obstant, els grups contraris no han renunciat a continuar batallant aquest tema. El PP de forma barroera: “Els socialistes sols saben augmentar impostos!”, contra tota l’evidència dels darrers quatre anys; els de CiU de forma tossuda que en mig de fermes declaracions contraries sempre deixen portes obertes a la negociació (pragmàtics ells com correspon al seu pes i paper tradicional).
De tots els temes plantejats en aquesta matèria sols queda un per qüestionar, el del increment de l’IVA, els altres tres ja estan en vigor des del 1er. de gener, mentre que l’IVA no ho farà fins el 1er. de juliol. Per tant, a cada oportunitat que es presenta fins a aquell moment el tema es torna a posar sobre la taula. Si a més, hi ha opinions controvertides sobre la conveniència d’aquesta acció en aquests moments del cicle per part de solvents economistes i d’organismes internacionals, el resultat és que el tema està ben viu.
Crec que en general no hi ha prou valentia en el debat polític per dir les coses més clares sense tantes ambigüitats i circumloquis. El tema fiscal té tres potes: les despeses que es volen fer, els ingressos necessaris per fer-les i la diferència –positiva o negativa- entre unes i altres. El que no val és parlar de cada una de les potes per separat i sense relacionar-la amb les altres dues.
El volum del dèficit és molt gran fruit de voler mantenir un determinat volum i composició de les despeses i del resultat a la baixa dels ingressos fruit de la situació de crisi, de menors resultats i activitats econòmica. Aquesta situació, com és reiterat, no és sostenible en el temps. Per tant, cal tocar les peces per ajustar-la.
No cap fer la batalla en un sol sentit. Cal plantejar-ho tot en aquesta necessària visió conjunta, sinó és fer trampa i enganyar a la ciutadania. És el moment de plantejar per on comencem i com avancem en la ineludible consolidació fiscal.
Madrid, 9 de març.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada