Por los cerros de Úbeda. Història i patrimoni.

El seu gran segle va ser el XVI. Acabada la Reconquesta, deixa de ser terra de frontera i junt, sembla, amb l’empenta que li donà el favor de nobles ben col·locats a l’Administració del primers Austries i el moment econòmic favorable es basteixen edificis tant civils com religiosos que marquen el seu paisatge urbà. L’estil arquitectònic és el conegut com a Renaixement, el classicisme importat d’Itàlia que supera la decadència flamígera gòtica i que aviat quedarà sobrepassat per l’exuberància de la contrareforma barroca. Però varen tenir temps de marcar l’espai urbà i la decadència econòmica posterior no va permetre obres que el substituïssin o hi sobreposessin altres estils. Arreu és omnipresent la figura de l'arquitecte Andrés de Vandelvira. A Jaén, a Úbeda, a Baeza, a Sabiote,... Els claustres, generalment en edificis civils, són molt bonics per la seva sobrietat i elegància. El de l’Hospital de Santiago o el del actual Ajuntament d’Úbeda, en són exemples.

(Claustre de la Universitat de Baeza)

El problema, com a tants llocs, és la impossibilitat de manteniment d’aquest Patrimoni. Molt deteriorat en alguns casos per l’abandó d’anys i panys, ara la seva recuperació, malgrat els intents principalment públics, comporta un esforç molt important que serà difícil d’assolir en tota la seva amplitud. El vell Ajuntament de Baeza, amb una façana espectacular, o el antic de Úbeda, dedicat a escola de música, en són un exemple. El problema és més gran, molt més gran, en els edificis religiosos. L’esllanguiment de les institucions clericals, monacals i diocesanes, fa impossible l’atenció, mal sigui per mantenir-los oberts, de molts del edificis que encara pretenen tenir un ús religiós. Ja pots anar amb la guia a la mà que si no ensopegues els curts horaris d’obertura et quedes sols amb les vistes exteriors. Malden, en una acció de promoció interessant, algunes empreses que s’han especialitzat en ensenyar als forasters els recorreguts i les característiques d’aquest patrimoni.

Emotiva la visita al edifici de la vella Universitat de Baeza que va acabar reconvertida en Institut de Bachillerat. Mantenen l’aula que va ser d’Antonio Machado en els seus anys de professor de francès en aquella població.

A Úbeda hi ha el barri dels “alfareros”, restes dels antics artesans que treballaven el fang de tanta utilitat en les primitives societats agrícoles i que ara sols resten per produir elements decoratius. A casa Paco Tito, Museo de lo cotidiano, varem poder veure l’artesà treballant directament l’argila i ell mateix ens va vendre l’alcuza, evidentment de fang, que varem adquirir.

També varem anar als torns dels convents de les monges de clausura, “Ave María Purísima”, a comprar els dolços que fabriquen i que continuen despatxant a través d’aquest ancestral sistema. Coses de temps passats.

Mataró, 5 d’abril.