Te quedó pendiente hacerme los zapatos a medida que siempre me decías que me ibas a hacer.
Era d’ofici sabater. Segurament, però, la majoria dels que el varem conèixer i tractar no el recordarem pas per això. El recordarem pel seu activisme cívic. Ell va venir de Pedro Abad, Córdoba, ja fa molts anys, com tants. “¿Ya no te acuerdas de cuando íbamos a comer a ca las monjas?” li va etzibar una vegada debatent al Ple de l’Ajuntament a l’Orozco, un extremeny a les files adversàries.
Cirera va ser de sempre la seva referència vital. Personalment, la casa familiar. Professionalment, la botiga de sabates al sota d’allà on vivia. Socialment, ...uf!: La cooperativa d’habitatges, el club de futbol, la Unió Esportiva Cirera que va ser la nineta dels seus ulls, la comissió de clubs de futbol, el treball veïnal, la militància política entre els socialistes, el seu pas per l’Ajuntament com a regidor que la seva salut no va permetre que fos gaire llarg, i ja de més gran encapçalant la junta del Casal d’Avis.
Ja fa molts anys va tenir un terrabastall coronari. Ho recordarem sempre. Als tres dies de ser intervingut quirúrgicament votàvem al Ple de l'Ajuntament l’aprovació definitiva de les Ordenances fiscals pel 1993. Necessitàvem la majoria i no podíem comptar amb el seu vot i ens en venia d’un. Contra el parer de la seva família i amb l’ai al cor i l’acolloniment de tots nosaltres es va presentar en ambulància, i una cadira el va portar a dalt la Sala de Plens. Varem avançar el punt del debat en atenció al seu estat. Desprès de votar, amb el resultat favorable, es va aixecar per retirar-se tot fent la V de la victòria amb els dits. No sé pas encara si la seva família ens ho perdonat. Gràcies, Francisco, per haver estat al meu costat.
L’any 2006 l’agrupació de Mataró del PSC el va incloure entre els homenatjats d’aquell any i el text que li va fer en Manuel Patricio, també del barri, crec que el retrata ben bé.
Lleial, bon amic, alegre, predisposat, ara ens acaba de deixar. Descansi en pau i per sempre en el nostre record.
Mataró, 3 de març.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada