La llegenda negra.

El reconegut hispanista francès Joseph Pérez (fill d’immigrants espanyols de Bocairent) ens ha proporcionat un bon estudi sobre “La leyenda negra” en la seva més recent producció historiogràfica.

Més enllà de l’explicació de com es va gestar i per què aquest aspecte d’una visió de la història d’Espanya, una reeixida operació de comunicació política holandesa, el que m’ha interessat més són dos aspectes que l’autor tracta derivats del central de l’obra: el fet que els temes denunciats en la llegenda negra es donessin igualment en d’altres països en aquells temps, cosa que no és d’estranyar ja que els mecanismes del poder i les mentalitats eren semblants, i les reaccions que dins de la pròpia Espanya va comportar el desenvolupament de l’extensió de la llegenda i la seva continuïtat fins els nostres dies.

Possiblement el meu interès ve donat per que crec que són temes concomitants amb el que continua passant a la política en el món d’avui.

Cada dia veiem com el debat polític es centra en el propi marc on es fa el debat sense mirar gaire més enllà, o utilitzant sols els problemes propis sense voler veure ni acceptar si són més generals. Evidentment les operacions de comunicació política són molt més sofisticades que llavors aprofitant els grans avenços que hi ha hagut, però en el fons la tècnica és la mateixa.

Pel que fa a les reaccions, l’idea conservadora de que les essències pàtries vénen donades per la religió i els valors “tradicionals” front a l’idea progressista de que precisament és a causa de la religió i d’aquells valors que els països (el nostre i d’altres) estan lligats per avançar. Molts dels debats que hi ha hagut en el darrers temps en torn a l’adequació (o ampliació) dels drets socials, des de l’educació a l’estat civil, de l’avortament a l’eutanàsia, continuen girant sobre les dues visions que des dels comuners castellans del segle XVI s’han enfrontat recurrentment contra les pretensions de la monarquia imperial dels Habsburg.

Madrid, 18 de març.