La Laia del Vendrell, l’Ernest Benito i la gent de l’agrupació socialista de El Vendrell organitzen un acte públic per explicar la situació econòmica: “Economia en temps de crisi” i em conviden a fer-lo amb en Martí Carnicer. Em plau l’oferiment ja que comparteixo camí amb ell des dels anys que va ser Alcalde de El Vendrell als inicis de la democràcia local, molts anys ja.
Tinc una presentació que vaig estrenar a Vilanova i La Geltrú quan el company diputat Sixte Moral em va convidar a anar a la seva agrupació a parlar del tema i que també he explicat a Argentona que ha estat l’únic lloc de la meva Federació que també s’ha interessat de què en parlés.
Prèviament, amb en Martí, tot preparant com ho fèiem, varem decidir no fer dues xerrades seguides, que podria cansar al personal, sinó fer una presentació única compartint el temps i l’exposició, ara tu, ara jo, i reconduint i reduint el meu text original amb algunes correccions (i alguna petita censura de la Laia, permeteu-me la maldat) i intercalant el seu. Un format que no havia fet mai, que d’entrada ja em va semblar suggerent i que va donar bon resultat. Sort d’això, ja que tenien prèviament la presentació i varen poder solucionar el meu retard ja que em vaig fer un embolic de carreteres a la sortida de Barcelona que em va fer arribar tard a l’hora de començar.
Tinc una presentació que vaig estrenar a Vilanova i La Geltrú quan el company diputat Sixte Moral em va convidar a anar a la seva agrupació a parlar del tema i que també he explicat a Argentona que ha estat l’únic lloc de la meva Federació que també s’ha interessat de què en parlés.
Prèviament, amb en Martí, tot preparant com ho fèiem, varem decidir no fer dues xerrades seguides, que podria cansar al personal, sinó fer una presentació única compartint el temps i l’exposició, ara tu, ara jo, i reconduint i reduint el meu text original amb algunes correccions (i alguna petita censura de la Laia, permeteu-me la maldat) i intercalant el seu. Un format que no havia fet mai, que d’entrada ja em va semblar suggerent i que va donar bon resultat. Sort d’això, ja que tenien prèviament la presentació i varen poder solucionar el meu retard ja que em vaig fer un embolic de carreteres a la sortida de Barcelona que em va fer arribar tard a l’hora de començar.
(foto: M. Antònia)
Pel que ens varen dir a l’acabar els assistents, força nombrosos pel que és habitual en aquesta mena d’actes, els va agradar, especialment per la manca de partidisme explícit i el to pedagògic que varem saber imprimir a l’acte. La gent sempre agraeix que se li expliquen les coses tal com són.
De la primera exposició a la d’ahir he anat modificant el contingut, actualitzant les dades que es van coneixent i la presentació formal del “power point”, i ahir intercalant les explicacions d’en Martí amb les meves. La meva crítica particular, i alhora reportera privada, em va fer algunes consideracions a la sortida. Sí, probablement he de deixar d’utilitzar el símil del destrempament. La qualificació més precisa és la d’ensulsida.
Hauré de modificar el subtítol aquesta diapositiva de la meva presentació i espero que la gràfica (la seva evolució) millori:
El bacallà amb crema de calçots del sopar estava molt bo.
Mataró, 23 de maig.
1 comentari:
Manel tens una capacitat de síntesis que realment t’envejo, a través d’unes ràpides pinzellades has dibuixat amb gran encert la conferència del passat divendres. Per cert, veig que no has oblidat alguns detallets...com molt bé comentes, la meva petita censura tot i que era una mica consensuada, jejejeje.
Només em resta agrair-te sincerament que vinguessis fins al Vendrell a fer la conferència, després de diversos canvis finalment vam poder celebrar la conferència. La veritat és que tots vam quedar molt contents perquè el Martí i tu vau fer un molt bon tàndem!
Una forta abraçada!!!
Laia
Publica un comentari a l'entrada