23 de maig, 2009

Europees ’09. Imatges.

El cartell que a mi em va tocar destapar va resultar que tenia la cara d’en Bush.


Sopar de començament de campanya de les eleccions europees, acte habitual de fer la sortida de les campanyes electorals de l’Agrupació del PSC de Mataró. Poca gent, indicatiu del que ens costarà portar (arrossegar) als electors a votar el proper 7 de juny.

Força sorpresa (i alguna incomoditat) amb la decisió de tornar a utilitzar l’estil de campanya que tant bons resultats va donar al PSC en les darreres eleccions generals del 2008. Agressivitat en el color, el missatge, les imatges. Les periodistes que han vingut a cobrir l’acte em pregunten, en les primeres declaracions de la campanya, que em sembla aquest estil: “Doncs, es tracta de posar de manifest de què va l’elecció concreta que tenen al davant els ciutadans/es.” És el que se’m ocorre a cop calent. Comentaris, dins i fora, per tots el gustos.

Bé, més enllà dels cartells i dels actes televisius, se m’obre una nova oportunitat de anar per el territori, connectar amb els companys i tots aquells que vulguin interessar-se pel missatge que exposarem els socialistes durant aquest dies.

A la ràdio, ahir, vaig dir que fora interessant fer continuadament actes d’explicació política arreu, sempre. Sembla, però, que això no és el que s’estila ara, o que diuen que no és efectiu. Bé, està bé, els grans mitjans i les noves tècniques i tecnologies són molt efectius (?), però no hauríem, a més, de descuidar o deixar de banda la presència personal dels que ens dediquem a això. Sinó acabarem despersonalitzant la política i deixant-la com un espectacle més del món d’avui. Els espectacles tenen el seu públic, cada vegada més segmentat. La política és, hauria de ser, una altra cosa. Què hi farem...

Mataró, 23 de maig.