31 de maig, 2009

En deflació.

La immediatesa mediàtica obliga a “cremar” noticies. Més enllà de la informació que pugui ser analitzada sossegadament, cal el titular ràpid i cridaner. I a una altra cosa. Ara s’explica el què es dirà en una roda de premsa abans de fer-se; s’anuncia el què es dirà demà; s’avança el que es coneixerà d’aquí uns dies. Tot just estàs llegint el diari d’avui que ja et diuen els titulars de les noticies del de demà. A l’ordre del dia, els indicadors avançats (abans de temps) de les noticies econòmiques.

El 29 de maig es va conèixer l’IPCA avançat (indicador de preus del consum armonitzat) dels països de la U.E.M. (els del euro) corresponent al mes de maig. No podem esperar al 10 de juny, que és quan sortirà la dada corresponent. Amb el creixement econòmic passa el mateix. Com que tarda un mes i mig en que es sàpiga l’oficial tot són dades avançades tant bon punt es tanca el trimestre que permeten crear l’atenció en el tema i mantenir la tensió. Anar fen bullir rebent l’olla.

L’IPCA avançat de maig a Espanya indica una forta caiguda. Estem en deflació. Les explicacions que s’havien donat sobre les caigudes dels dos mesos precedents, també negatius, sembla que ja no serveixen. No ho sé, caldrà esperar l’índex complert per veure què passa amb la inflació subjacent ja que en el cas concret espanyol les variacions dels preus del component energètic influeixen molt. Atenció amb el repunt l'any passat fins a juliol.



Si abans, no fa pas gaire (un any), hi havia esgarips per que s’incrementaven molt els preus, i més que els europeus, ara també hi són perquè baixen molt despresa i també més que els europeus. El Govern a la defensiva: ja veurem com això s’equilibra més endavant.



Crec, però, que el que està passant és normal. M’atreviria a dir que és de manual. La situació econòmica és de recessió, a Espanya i arreu. Sols cal llegir els anuncis publicitaris per veure que l’oferta (de tot, del que sigui: cases, cotxes, vacances, roba, alimentació,...) està intentant ajustar els seus preus (abaixar-los) per estimular la demanda. Llavors, no és normal que baixi l’índex de preus? O, és que demanem que s’ajustin els preus, però considerem dolent el resultat que se’n deriva? L’espiral negativa comença a funcionar. No és això el que s’explica ens els manual d’economia?

Més rigor, més pedagogia, més acceptació de la realitat. Menys cridòria, menys especulació mediàtica. Més serietat.

Mataró, 31 de maig.