07 de maig, 2009

De la gent gran.

Excel·lent la crítica d’en Jordi Llovet al programa de televisió de TV3Casal Rock” en el suplement Quadern de El País d’avui. (ho sento, sols poden enllaçar-hi els subscriptors del diari)

Lapidària la frase de cloenda:

“En aquest sentit, la iniciativa de què hem parlat avui és una de les més impies que s’hagin vist a la televisió en els últims anys”

Res, ve a dir, repassant els clàssics (Ciceró, Sèneca, Montaigne, Boncompagno da Signa, Petrarca) que el temps de la maduresa és per assaborir la serenitat espiritual que s’ha aconseguit a la vida (si s’ha aconseguit, dic jo) i transmetre a les joves generacions els coneixements adquirits per afrontar la seva de vida.

Cita a Ciceró, De senectute: “¿És que no deixarem per a la senectut ni tant sols les forces suficients per instruir els joves, formar-los i preparar-los per a qualsevol exigència dels seus deures? ¿Quina activitat hi pot haver més noble que aquesta?” (Em sembla, però, que aquesta reflexió no és gaire valorada en el món d’avui).

Abans d’acabar l’article, en Llovet cita el Cohèlet (L’Eclesiastès): “Tot té el seu moment, i sota el cel hi ha un temps per a cada cosa”.

Jo repeteixo sovint la dita popular que deu tenir la mateixa arrel: “Cada cosa pel seu temps i les figues per l’agost”.

(Camille Claudel: L'edat madura, 1898)

Mataró, 7 de maig.