Els va descol·locar. El President del Govern va descol·locar a quasi bé tothom. Els mitjans, els analistes, els comentaristes, els partits que no estan al Govern (que són tots menys el socialista) venien clamant que no hi havia reacció front la situació econòmica (fet que no és cert: vid. el sector financer, vid. la despesa pública, vid. el munt d’accions empreses,...). Que calia prendre mesures amb el sector del automòbil, per exemple. Fer reformes estructurals, deixar l’economia de la totxana, invertir en educació.
Doncs bé, el President en la seva intervenció sobre l’estat de la Nació agafa el toro per les banyes i fa propostes concretes en totes les direccions demandes. I, o sorpresa! Tots els que feien aquelles demandes enlloc de reconèixer que se’ls donava la raó, o que es podia fer debat sobre elles, ja que es caminava en la direcció que deien, blasmen les mesures desqualificant-les o obviant-les.
Ajuts al automòbil: Ara són poques i amb una part de les CC.AA. Però la setmana passada eren les demandes a les portes del Saló del Automòbil. Crec que amb aquestes mesures no tornarem a les vendes dels 1,6 milions d’unitats (algun dia caldrà parlar d’aquesta xifra i de les seva causa, no?), però no és el que es demanava?
Supressió de la desgravació a l’habitatge. Després de molts anys de dir que estàvem en l’economia de la totxana havíem de canviar. La desgravació era una de les causes i s’havia d’eliminar, els experts d'aquí i de fora era el que deien. Ara el Govern, amb valentia, aprofitant la situació, proposa eliminar-la per les noves compres a partir de 2011. Grans esgarips! No deien que calia més lloguer?
Matrícula gratuïta als post graus en les universitats públiques per llicenciats en atur. No dèiem que calia més formació i adaptació? De què ve ara dir que és una mesura intranscendent? Ordinadors als estudiants, no es tractava de que tothom tingués accés a les NN.TT.?
Rebaixes impositives a les petites i mitjanes empreses que mantinguin o augmentin l’ocupació. No era un clam la baixada impositiva, o es que es volen rebaixes a canvi de res?
Prolongació del Fons d’Inversions Locals en direcció a temes mediambientals i d’aplicació de la Llei de dependència, 5.000 milions més. Els Ajuntaments estan mal finançats es diu. Dos anys seguits doblant-los (el 2009 més) el seu volum d’inversions. No és una resposta? I més, en inversió no en despesa corrent. No és això el que es demanava?
Podríem anar seguint. No sé si això canviarà ràpidament la tendència dels temps de la represa. No crec pas el ràpidament, els problemes tenen unes causes molt fondes que ens resistim socialment a acceptar. El que sí tinc clar és que posarà sobre la taula si moltes de les queixes i les propostes tenien el fonament i l’efectivitat que es pretenia. Potser veurem que els grans diagnòstics, les afilades teràpies eren només paraules i paraules que sols servien per fer politiqueria i periodisme barat.
Em ve a la memòria el “problema” que vaig viure amb una associació veïnal sobre la manca de comunicació (de transport públic) entre el seu barri i el centre d’atenció sanitària corresponent. Vaig decidir, arrossegat, accedir a les seves demandes. Al cap de quinze dies es va posar de manifest que no eren exactes ni contrastades, i varem haver de retirar el servei per manca de resposta efectiva dels ciutadans reals que va resultar ser nul·la. És a dir, que no per exposar i demanar reiteradament i vehement les queixes i les propostes són certes. Està bé contrastar-les amb fets i no amb paraules, ja que amb elles, amb paraules, en el món d’avui no és guanya. La desconfiança i la deslegitimació polítiques són moneda comú a les nostres societats (entre d’altres coses per culpa dels propis polítics, encara que no són/som els únics culpables). Amb fets es posa de manifest la realitat verdadera. Però vivim temps molt virtuals.
Veurem que donen de sí totes aquestes mesures. Pel Govern socialista no queda. Respostes i respostes. El que potser es posarà de manifest és que la causa no és només el Govern i la seva actuació (que per alguns això ja és molt clar). No només s’ha de demanar al Govern. Tothom ha de mirar què ha fet i com ho ha fet, i què pot fer i què ha de fer. El Govern al capdavant, i tots els altres al darrere. El problema no és sols el Govern. O la sortida no l’ha de proporcionar sols el Govern.
Madrid, 13 de maig.
Doncs bé, el President en la seva intervenció sobre l’estat de la Nació agafa el toro per les banyes i fa propostes concretes en totes les direccions demandes. I, o sorpresa! Tots els que feien aquelles demandes enlloc de reconèixer que se’ls donava la raó, o que es podia fer debat sobre elles, ja que es caminava en la direcció que deien, blasmen les mesures desqualificant-les o obviant-les.
Ajuts al automòbil: Ara són poques i amb una part de les CC.AA. Però la setmana passada eren les demandes a les portes del Saló del Automòbil. Crec que amb aquestes mesures no tornarem a les vendes dels 1,6 milions d’unitats (algun dia caldrà parlar d’aquesta xifra i de les seva causa, no?), però no és el que es demanava?
Supressió de la desgravació a l’habitatge. Després de molts anys de dir que estàvem en l’economia de la totxana havíem de canviar. La desgravació era una de les causes i s’havia d’eliminar, els experts d'aquí i de fora era el que deien. Ara el Govern, amb valentia, aprofitant la situació, proposa eliminar-la per les noves compres a partir de 2011. Grans esgarips! No deien que calia més lloguer?
Matrícula gratuïta als post graus en les universitats públiques per llicenciats en atur. No dèiem que calia més formació i adaptació? De què ve ara dir que és una mesura intranscendent? Ordinadors als estudiants, no es tractava de que tothom tingués accés a les NN.TT.?
Rebaixes impositives a les petites i mitjanes empreses que mantinguin o augmentin l’ocupació. No era un clam la baixada impositiva, o es que es volen rebaixes a canvi de res?
Prolongació del Fons d’Inversions Locals en direcció a temes mediambientals i d’aplicació de la Llei de dependència, 5.000 milions més. Els Ajuntaments estan mal finançats es diu. Dos anys seguits doblant-los (el 2009 més) el seu volum d’inversions. No és una resposta? I més, en inversió no en despesa corrent. No és això el que es demanava?
Podríem anar seguint. No sé si això canviarà ràpidament la tendència dels temps de la represa. No crec pas el ràpidament, els problemes tenen unes causes molt fondes que ens resistim socialment a acceptar. El que sí tinc clar és que posarà sobre la taula si moltes de les queixes i les propostes tenien el fonament i l’efectivitat que es pretenia. Potser veurem que els grans diagnòstics, les afilades teràpies eren només paraules i paraules que sols servien per fer politiqueria i periodisme barat.
Em ve a la memòria el “problema” que vaig viure amb una associació veïnal sobre la manca de comunicació (de transport públic) entre el seu barri i el centre d’atenció sanitària corresponent. Vaig decidir, arrossegat, accedir a les seves demandes. Al cap de quinze dies es va posar de manifest que no eren exactes ni contrastades, i varem haver de retirar el servei per manca de resposta efectiva dels ciutadans reals que va resultar ser nul·la. És a dir, que no per exposar i demanar reiteradament i vehement les queixes i les propostes són certes. Està bé contrastar-les amb fets i no amb paraules, ja que amb elles, amb paraules, en el món d’avui no és guanya. La desconfiança i la deslegitimació polítiques són moneda comú a les nostres societats (entre d’altres coses per culpa dels propis polítics, encara que no són/som els únics culpables). Amb fets es posa de manifest la realitat verdadera. Però vivim temps molt virtuals.
Veurem que donen de sí totes aquestes mesures. Pel Govern socialista no queda. Respostes i respostes. El que potser es posarà de manifest és que la causa no és només el Govern i la seva actuació (que per alguns això ja és molt clar). No només s’ha de demanar al Govern. Tothom ha de mirar què ha fet i com ho ha fet, i què pot fer i què ha de fer. El Govern al capdavant, i tots els altres al darrere. El problema no és sols el Govern. O la sortida no l’ha de proporcionar sols el Govern.
Madrid, 13 de maig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada