Ja hi ha cua a l’entrada del Museu del Prado per veure la extraordinària exposició sobre Sorolla. Tot just s’acaba d’inaugurar i s’allargarà quasi bé tot l’estiu. Ja trobaré un moment per anar-hi. Ara volia veure l’exposició “La bella durmiente” de pintura victoriana anglesa. A la porta de Velázquez, que permet l’entrada sols als fons habituals del Prado i a aquesta exposició, quasi bé no hi havia ningú al migdia, acabada la sessió de control al Govern.
Són sols disset obres provinents del porto-riqueny Museo de Arte de Ponce, deu quadres (dels quals un és un estudi previ) i set esbossos. Els quadres, tots llevat un que precisament és el que fa de reclam de la mostra, són del moviment dels pre rafaelites anglesos de meitats del segle XIX que llegeixo alguna influencia va tenir en el desenvolupament del nostre modernisme. Ja he comentar alguna altra vegada que aquesta política museística de produir exposicions concretes i fer-les viatjar és molt interessant ja que permet veure obres que d’altra manera pot ser molt difícil conèixer a menys que tinguis el temps i la butxaca disponibles.
L’autor més present és Edward Coley Burne-Jones, de la segona etapa del moviment amb el seu fantàstic quadre “El somni del rei Artur a Avalon”, que és un treball de molts anys i que sembla que és inconclús ja que el dia abans de la seva mort encara hi estava al sobre.
Són sols disset obres provinents del porto-riqueny Museo de Arte de Ponce, deu quadres (dels quals un és un estudi previ) i set esbossos. Els quadres, tots llevat un que precisament és el que fa de reclam de la mostra, són del moviment dels pre rafaelites anglesos de meitats del segle XIX que llegeixo alguna influencia va tenir en el desenvolupament del nostre modernisme. Ja he comentar alguna altra vegada que aquesta política museística de produir exposicions concretes i fer-les viatjar és molt interessant ja que permet veure obres que d’altra manera pot ser molt difícil conèixer a menys que tinguis el temps i la butxaca disponibles.
L’autor més present és Edward Coley Burne-Jones, de la segona etapa del moviment amb el seu fantàstic quadre “El somni del rei Artur a Avalon”, que és un treball de molts anys i que sembla que és inconclús ja que el dia abans de la seva mort encara hi estava al sobre.
L’obra clàssica de F. Leighton em servirà per marcar l’entrada al mes de juny.
Encara em va quedar temps, abans de dinar, d’anar a contemplar la darrera novetat del Prado: l’obra convidada, en aquest cas la “Magdalena penitent” de Georges de La Tour.
Mataró, 28 de maig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada