A Sant Vicenç de Montalt sempre fem els actes, de campanya i els altres, al centre cívic el Gorg, però aquesta vegada m’havien programat al pavelló Antoni Sors. Bé, vaig pensar, deu haver-hi una petita sala on fer l’acte. Vet aquí que puntual al migdia del diumenge estic a la porta del poliesportiu i els companys em diuen que ho farem al pavelló pròpiament dit. Quin ensurt! A Sant Vicenç de Montalt, en un poliesportiu, un acte de campanya de les eleccions europees amb en Manel Mas com a orador!!!
Enseguida s’ha desfet l’equivoc ja que havien habilitat la part de dalt de la graderia col·locant-hi unes cadires i una taula. Això ja és una altra cosa.
Força gent pel dia i l’hora i pel tema. Comencem bé, presentat pel cap local de l’agrupació del PSC. Estreno guió, que em bull pel cap fa dies, que aniré modulant durant la campanya. La dificultat dels electors per entendre el tema (Parlament, Comissió, Consell,...), el desencís actual en la construcció europea (la renacionalització), la necessitat d’aprofitar l’oportunitat d’expressar les nostres opcions desprès d’haver superat els anterior entrebancs (la participació democràtica), les opcions en joc en els moments actuals de crisi econòmica generalitzada (dreta/ esquerra), la necessitat de la presència socialista. La petició d’escampar el missatge aquest dies.
En el posterior debat el tema que ha saltat sobre la taula ha estat el de la situació econòmica i les dificultats de les petites i mitjanes empreses amb el seu finançament. Sort que el tema el tinc molt per la mà i he aprofitat la pregunta per esplaiar-me sobre la visió que tinc del tema arriscant-me en aspectes que potser no són pas massa políticament correctes, però que crec que els assistents han agraït la franquesa amb que els he presentat i que ha comportat un interessant debat.
Quin mercat tenen les petites i mitjanes empreses segons el sector en que estaven desenvolupant la seva activitat. Quin nivell de capitalització tenen i la seva dependència del sistema financer. Què està passant amb els bancs i les caixes. El seu comportament pro cíclic i les seves pròpies dificultats. D’on venen aquestes. Per què aquesta concepció negativa del fracàs dels emprenedors. Els canvis que veurem. En fi, quasi bé una segona xerrada que s’ha enllaçat amb la següent pregunta sobre les dificultats dels mileuristes i l’accés a l’habitatge. Més llenya al foc i més explicacions lluny de la correcció política posant jo en dubte molts dels llocs comunament acceptats per la política i els mitjans.
Però el meu atreviment ha estat, crec, recompensat per l’audiència al agrair-me precisament que no els regales les oïdes amb els tòpics sinó que els digués veritats, potser incòmodes o no agradables d’escoltar, però convincents i certes. Això és el que m’ha semblat i el que m’han expressat públicament.
Crec que hem de dir les veritats a la gent. Crec que hem de parlar-hi més i que no ens vegin parlant amb un llenguatge sols per nosaltres. En això no hi tenen cap interès, en debatre en serio sí, i força.
Per mi ha valgut la pena. Bon començament de campanya.
Enseguida s’ha desfet l’equivoc ja que havien habilitat la part de dalt de la graderia col·locant-hi unes cadires i una taula. Això ja és una altra cosa.
Força gent pel dia i l’hora i pel tema. Comencem bé, presentat pel cap local de l’agrupació del PSC. Estreno guió, que em bull pel cap fa dies, que aniré modulant durant la campanya. La dificultat dels electors per entendre el tema (Parlament, Comissió, Consell,...), el desencís actual en la construcció europea (la renacionalització), la necessitat d’aprofitar l’oportunitat d’expressar les nostres opcions desprès d’haver superat els anterior entrebancs (la participació democràtica), les opcions en joc en els moments actuals de crisi econòmica generalitzada (dreta/ esquerra), la necessitat de la presència socialista. La petició d’escampar el missatge aquest dies.
En el posterior debat el tema que ha saltat sobre la taula ha estat el de la situació econòmica i les dificultats de les petites i mitjanes empreses amb el seu finançament. Sort que el tema el tinc molt per la mà i he aprofitat la pregunta per esplaiar-me sobre la visió que tinc del tema arriscant-me en aspectes que potser no són pas massa políticament correctes, però que crec que els assistents han agraït la franquesa amb que els he presentat i que ha comportat un interessant debat.
Quin mercat tenen les petites i mitjanes empreses segons el sector en que estaven desenvolupant la seva activitat. Quin nivell de capitalització tenen i la seva dependència del sistema financer. Què està passant amb els bancs i les caixes. El seu comportament pro cíclic i les seves pròpies dificultats. D’on venen aquestes. Per què aquesta concepció negativa del fracàs dels emprenedors. Els canvis que veurem. En fi, quasi bé una segona xerrada que s’ha enllaçat amb la següent pregunta sobre les dificultats dels mileuristes i l’accés a l’habitatge. Més llenya al foc i més explicacions lluny de la correcció política posant jo en dubte molts dels llocs comunament acceptats per la política i els mitjans.
Però el meu atreviment ha estat, crec, recompensat per l’audiència al agrair-me precisament que no els regales les oïdes amb els tòpics sinó que els digués veritats, potser incòmodes o no agradables d’escoltar, però convincents i certes. Això és el que m’ha semblat i el que m’han expressat públicament.
Crec que hem de dir les veritats a la gent. Crec que hem de parlar-hi més i que no ens vegin parlant amb un llenguatge sols per nosaltres. En això no hi tenen cap interès, en debatre en serio sí, i força.
Per mi ha valgut la pena. Bon començament de campanya.
Llegit al diari:
La Il·lusió per la represa. Peridis a El País del diumenge.
Mataró, 24 de maig.
1 comentari:
Manel,
aquesta és una nota exemplar !
sentida, clara, precisa, transparent ... !
així, així, ... així es fa camí !
Publica un comentari a l'entrada