Encara sobre N.Y., el llibre de Josep Pla.

No aconsegueixo recordar com va arribar aquest llibre a casa meva. Potser algú me’l va regalar (disculpeu l’oblit), o potser va venir amb el grapat de llibres de la liquidació dels pocs béns d’en Bellsolell. No ho sé. Fa pocs dies el vaig descobrir en una pila, nou per estrenar, “Weekend (d’estiu) a Nova York”, Josep Pla, Ed. Destino, B-1999. Vés per on, el tema del meu viatge d’estiu, i això em va esperonar a llegir-lo.

El llibre recull el viatge i l’estada que l’escriptor empordanès va fer a aquella ciutat per l’agost de 1954. Era la seva primera estada i va fer la travessa transatlàntica en vaixell (el Guadalupe) amb escala a l’Havana. El propi vaixell va servir-lo d’estatge durant el temps de la visita, ancorat a la riba dreta del Houdson a New Jersey. La tornada fou per l’Atlàntic Nord, ben diferent de paisatge que l’anada segons descriu l’autor.

Relacions de coneguts el van fer d’acompanyants i “cicerones” per aquelles terres, fet que Pla va aprofitar per aprofundir el que va veure i observar en la seva curta estada de només deu dies.

Vist (llegit) més de cinquanta anys després dues coses a destacar de les seves impressions. L’una, la visió de l’estil de vida americà que no ha canviat gaire en aquests anys transcorreguts, al menys en la meva particular percepció que en vaig tenir l’estiu passat, i que s’ha estès a tot el món desenvolupat en aquest temps: el consum, la mobilitat i altres temes de la vida quotidiana.

L’altra, el xoc i l’admiració que li va provocar la visió del “american way of life” venint d’una societat arcaica i lúgubre com era l’espanyola a primers dels anys cinquanta, malgrat el seu conegut cosmopolitisme de l’Europa, en aquells anys recent sortida dels desastres de la II Guerra Mundial: de la televisió a la Coca-Cola; de la multiculturalitat a l’empenta burgesa; dels caràcter naïf a la seva vitalitat. La comparació entre el que veu en aquells dies i el que viu habitualment hi és molt present.

L’entrevista que clou el llibre i que li feren a Pla al hivern següent a la llum d’un quinqué al Mas Pla de Palafrugell (degut a les restriccions), senzillament deliciosa, amb el mal humor que s’explica del personatge, salvant els anys i la mentalitat actual. Res, cinquanta quatre anys després, aquests dies, el fill d’un negre de Kenya i d’una blanca de Kansas ha estat escollit com a futur President del Estat Units d’Amèrica.

“Ara, sobre la vida americana, arrosseguem tants de llocs comuns absurds –de vegades injustament malèvols, altres d’una badoqueria tan provinciana- que paga la pena de mirar-los a través de la visió directa i amb objectivitat que cal sempre imposar-se.” (pàg. 209).

Madrid, 12 de novembre.