29 de novembre, 2008

Dret o Justícia?

Aquests dies a sortit a tots els mitjans de comunicació. L’hotel Taj Mahal Palace&Tower de Bombay (Mumbai) pres per una brigada de terroristes i assaltat desprès per l’exèrcit indi.

Vaig “penjar” una entrada el febrer de l’any passat amb una foto de la Porta de la Índia on es veu al darrera l’esmentat hotel que era on la delegació de la Comissió d’Indústria del Congrés en viatge oficial ens varem hostatjar.

(aquesta foto va ser feta pel col·lega José Ramón Beloki del PNV)



He sentit un tall de veu per la ràdio del ministre Moratinos a l’arribada dels espanyols rescatats d’aquell infern que deia (més o menys, repeteixo de memòria) que s’havia de lluitar contra el terrorisme amb les eines i instruments del dret.

De seguida he pensat: “Del Dret, o de la Justícia?”

Quant vaig estat llavors a la Índia vaig quedar molt impressionat i colpit per les diferències socials que hi havia. Vaig escriure:

“Aquest contacte ens ha mostrat a cop d’ull la realitat socioeconòmica dual d’aquesta mena de països emergents. Al costat dels bens i serveis dels que gaudim nosaltres, la pobresa extrema. Bigarrades multituds pels carrers, circulació caòtica, parc immobiliari atrotinat, comerç a la menuda, menuda; infants i vells desvalguts; restes d’història colonial,...”

En moltes zones del món les diferències ètniques i religioses típicament medievals es resolen amb violència amb mortíferes eines súper modernes. Però crec que la principal base dels cruels enfrontaments que s’hi donen està en les diferències de vida i de perspectives de tot ordre que hi ha entre els components d’aquestes societats explotades pels de dins i els de fora, ben existents als seus ulls.

(Aquesta foto, també d’aquell viatge, és meva)



Llavors la lluita contra el terrorisme és una qüestió del dret, de quin? O, de justícia? De la recerca d’un món millor i més equilibrat, en la que els rics hi posem poc de la nostra part. Ja sé que aquest cas concret és molt més complex que aquesta simplificació que ara faig, però no vull deixar de tenir present aquest aspecte que em sembla molt important.

Mataró, 28 de novembre.

1 comentari:

Esperanza ha dit...

Yo no conozco la India, pero observando lo sucedido, he pensado algo similar a tu planteamiento.

Además pensé a veces este egoísmo tan grande en el que vivimos todos, en cualquier momento será un detonante para que aquellos que más sufren se cansen y se conviertan todos finalmente en reaccionarios radicales. ¿Qué pasará entonces?

Te dejo un saludo (Perdona, no sé escribir en catalán)