"Ara que hem guanyat els d’Obama, què?" (Jordi Sevilla)
Dos actes a Madrid aquesta setmana sobre el resultat electorals als EUA. La Fundación Pablo Iglesias en un acte obert al Círculo de Bellas Artes. La Fundación Alternativas en un acte restringit a la seva aula de debat. Cal fer notar que ambdues Fundacions són de l’orbita socialista.
Al Bellas Artes, moderava la sessió el catedràtic de sociologia Fernando Vallespín, amb un americà, Roger Hickey, del seu ric teixit polític no orgànic (Campaña para el futuro de América), l’escriptora Elvira Lindo, que viu ara a cavall entre Nova York i Madrid, l’ambaixador i ex ministre Carlos Westendorp, i l’encara diputat i ex ministre Juan Fernando López Aguilar.
A l’aula d’Alternativas, moderava el diputat i ex ministre Jordi Sevilla, amb –altra vegada- en Carlos Westendorp i un altre americà, Sean C. Carroll, que treballa al Club de Madrid i probablement se’n anirà aviat a la nova administració demòcrata americana.
De la primera taula rodona em quedo amb algunes imatges: L’esvaïment del desig que canviï bruscament la política exterior americana. Canviarà, però prudentment i en sentit sempre del que considerin que són els seus interessos, no els nostres. La importància dels contactes per mantenir sempre portes obertes que ara ens anirà molt bé a Espanya amb la nova administració. La necessitat de superar i capgirar el anti americanisme de les societats europees, i més concretament de l’espanyola (clar que en aquest tema la història ens marca molt). La constatació de les diferències en les formes de fer la política als EUA i a Europa. Algú creu, com a exemple pintoresc, que aquí fora possible l’aparició de la sogra d’un candidat intervenint com a tal sogra en un dels seus mítings? Amén del paper dels guionistes –tal si fos una pel·lícula- en les aparicions, actes i discursos electorals.
Del segon debat, i més enllà del que s’hi va parlar molt interessant, la reflexió que em vaig fer al acabar sobre el paper d’Europa i els seus components “estatals” en el nou panorama multilateral que sembla que es pot obrir. La relació transatlàntica perd importància respecte a la relació que s’albira amb els grans països emergents (o emergits, que em va retopar en Pedret) i amb les perspectives que es deriven del informe recentment aparegut sobre el món a l’any 2025 que auguren la pèrdua de pes (lògica) tant d’Europa com del Estats Units en el món.
Dos actes a Madrid aquesta setmana sobre el resultat electorals als EUA. La Fundación Pablo Iglesias en un acte obert al Círculo de Bellas Artes. La Fundación Alternativas en un acte restringit a la seva aula de debat. Cal fer notar que ambdues Fundacions són de l’orbita socialista.
Al Bellas Artes, moderava la sessió el catedràtic de sociologia Fernando Vallespín, amb un americà, Roger Hickey, del seu ric teixit polític no orgànic (Campaña para el futuro de América), l’escriptora Elvira Lindo, que viu ara a cavall entre Nova York i Madrid, l’ambaixador i ex ministre Carlos Westendorp, i l’encara diputat i ex ministre Juan Fernando López Aguilar.
A l’aula d’Alternativas, moderava el diputat i ex ministre Jordi Sevilla, amb –altra vegada- en Carlos Westendorp i un altre americà, Sean C. Carroll, que treballa al Club de Madrid i probablement se’n anirà aviat a la nova administració demòcrata americana.
De la primera taula rodona em quedo amb algunes imatges: L’esvaïment del desig que canviï bruscament la política exterior americana. Canviarà, però prudentment i en sentit sempre del que considerin que són els seus interessos, no els nostres. La importància dels contactes per mantenir sempre portes obertes que ara ens anirà molt bé a Espanya amb la nova administració. La necessitat de superar i capgirar el anti americanisme de les societats europees, i més concretament de l’espanyola (clar que en aquest tema la història ens marca molt). La constatació de les diferències en les formes de fer la política als EUA i a Europa. Algú creu, com a exemple pintoresc, que aquí fora possible l’aparició de la sogra d’un candidat intervenint com a tal sogra en un dels seus mítings? Amén del paper dels guionistes –tal si fos una pel·lícula- en les aparicions, actes i discursos electorals.
Del segon debat, i més enllà del que s’hi va parlar molt interessant, la reflexió que em vaig fer al acabar sobre el paper d’Europa i els seus components “estatals” en el nou panorama multilateral que sembla que es pot obrir. La relació transatlàntica perd importància respecte a la relació que s’albira amb els grans països emergents (o emergits, que em va retopar en Pedret) i amb les perspectives que es deriven del informe recentment aparegut sobre el món a l’any 2025 que auguren la pèrdua de pes (lògica) tant d’Europa com del Estats Units en el món.
I mentre tant, anem discutint de cadires ( i alguns, d’altres coses més arcaiques encara) sense pensar que potser veurem la taula de ben lluny, si és que ens hi volen.
Madrid, 27 de novembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada