Ramón Jáuregui a Mataró.

L’Ajuntament va convidar a Ramón Jáuregui a venir a Mataró per què fes una de les xerrades de les jornades Innova 360, i el PSC ho va aprofitar per fer un sopar amb ell la nit anterior a la seva intervenció ja que havia d’hostatjar-se a la nostra localitat. Al “Racó del Jabugo” amb un pa amb tomàquet i embotis varem fer una agradable reunió en la que el convidat, als postres, va fer una extensa exposició de diversos temes candents de la política actual i es va sotmetre a unes quantes preguntes dels assistents que van amenitzar encara més la sessió.

(la fotografia és d'en Quico Melero)

En Jáuregui és de la meva edat i ha tingut un llarg recorregut polític. Ara és el Secretari General del grup parlamentari socialista del Congrés dels Diputats a Madrid, vaja, el número dos del grup per darrera del portaveu i és l’encarregat de l’organització d’un complex ramat de 169 diputats/es.

Em va tocar fer-ne la presentació de la seva persona i, a més d’explicar breument la seva trajectòria i dir que lògicament era un dels meus “jefes”, vaig acabar dient que compartíem l’afició per anar en bicicleta, encara que ell amb millors resultats que els meus.

Fer reunions d’aquesta mena, a porta tancada, entre companys, sense mitjans de comunicació, fa que el convidat estigui més “suelto”, que parli més obertament sense l’encotillament que representa no poder desviar-se del que és políticament correcte. De la situació actual del Govern, malgrat tenir més diputats que en la legislatura passada; de la crisi del pensament del socialisme arreu del món; de la situació al País Basc; de la crisi econòmica; de la renovació generacional als comandaments del Partit; de la visió, des de fora, del temes catalans i de com els portem; del realisme en política; de la formació dels joves socialistes;... Com es pot veure molts temes que estan sobre la taula de l’acció i el pensament de qualsevol militant socialista que pretengui comprendre i actuar correctament en la complicada vida del món d’avui.

Personalment em vaig sentir reconfortat amb la seva exposició i en les respostes que va donar a les preguntes que li adreçaren els companys. A vegades hom té la impressió que els teus pensaments i valoracions sobre determinats temes són excèntrics respecte als habitualment establerts i explicitats, i trobar a companys respectables que pensen semblant serveix, al menys, per pensar que no estàs del tot errat. Llàstima de l’assistència que podia haver estat més nombrosa.

No obstant, vaig sortir amb la sensació que la correspondència entre les nostres edats i les experiències viscudes (les meves, menors, sense punt de comparació amb les seves) ens donen una perspectiva semblant en un grapat de coses que també crec compartida, pel que vaig parlant i intuint, amb altres companys/es de semblants característiques.

Mataró, 14 de novembre.