Els companys de la Comissió de Pressupostos continuen la tediosa tasca d’anar debatin les esmenes puntuals i mentre tant la resta de l’activitat parlamentaria està interrompuda.
Aprofitem per anar fins al Banc d’Espanya, aquí al costat, per què l’amic Andreu Garcia de la Riva ens il·lustri una mica més sobre determinants aspectes de la crisi financera, en especial el tema de la protecció dels estalviadors. L’edifici del Banc imposa, és la fredor de les finances. Les seves explicacions ens fan veure la complexitat del tema i les dificultats de les solucions empreses.
A la sortida de la reunió aprofito per anar a veure l’exposició d’obres mestres del Museu de Montserrat que s’exposa a la sala del BBVA del passeig de Recoletos. Es dóna la circumstància que el meu despatx està a la Carrera de Sant Jerónimo en un edifici que havia estat la seu del Banc de Crèdit Local quant jo en vaig començar a ser membre del seu Consell d’Administració i l’Andreu Garcia de la Riva n’era el seu President. Quan el banc es va privatitzar, a meitat dels 90 (jo vaig continuar al Consell), varem passar a fer les reunions a la seu d’Argentaria al Palau del Marquès de Salamanca on ara hi ha la sala d’exposicions del BBVA.
Crec que ha estat un doble encert l’exposició de Montserrat a Madrid. Primer per la selecció de l’obra exposada i segon per acostar aquest racó important de Catalunya a la capital i mostrar una cara amable de la nostra cultura. Les sales estaven plenes predominantment de gent gran que aprofita l’excel·lent oferta gratuïta. Crec que és tot un èxit.
L’exposició té unes quantes peces que m’han agradat per sobre de totes les valuoses obres que hi ha. Em quedo en el record un quadre d’en Joaquim Mir, especialment pel valor sentimental que té per a mi, el del paisatge amb el campanar de l’església d’Alforja, per la M. Antònia que té en aquell poble els seus orígens; el quadre d’en Ricard Opisso, del míting anarquista; o la família, d’en Torres García, que aquest dies m’és d’actualitat per una trobada que he tingut amb els de l’Associació Sant Lluc. Però hi ha moltes altres obres que valen molt la pena: l’escolanet d’en Picasso, el venedor d’estores d’en Fortuny, uns Martí Alsina, Russinyols, i una mostra puntual de molts autors de renom, de casa i de fora, a cavall del s. XIX i del XX, amén d’algunes peces més antigues generalment de temàtica religiosa. Val la pena tornar-hi. Estarà oberta fins el proper 7 de desembre.
Quan ens acomiadàvem l’Andreu m’ha recomanat: “no et perdis l’exposició del davant, la de la Fundació Mapfre”. Travesso el passeig, i a les seves sales, dues exposicions: Una molt concreta del procés de creació de Degas centrat en el tema de l’escultura, interessant però molt especialitzada, i una altra esplèndida de la pintura espanyola entre dos segles, cap el 1900. Alguns autors que havia començat a assaborir a l’exposició de Montserrat aquí estan plenament mostrats.
Madrid, 5 de novembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada