Amb motiu del 36è Festival Internacional Cervantino de Guanajuato 2008, en que Catalunya era la convidada d’honor, el Institut Ramon Llull ha fet una cuidada edició no venal del conte de Pere Calders “Aquí descansa Nevares”, traduït al castellà (o al espanyol, que dirien allà a Mèxic), amb una introducció d’en Josep Bargalló, director del Institut, i traduint també el pròleg que el mateix Calders va fer per la primera edició de l’obra l’any 1967.
Me’n han enviat un exemplar, suposo que en funció del càrrec. Els ho agraeixo. D’una revolada me’l he llegit en el tren i n’he gaudit molt, i més en aquestes dates entorn al Dia dels Morts, tot recordant la tradició mexicana de celebrar-lo.
“No sé bién como será. No sé, tampoco, como explicártelo. Pero vendrá un día en que los panteones serán para los vivos” Diu Nevares a la seva dona tot deixant el cementiri.
“Lalo ignoraba que, a veces, Dios pone la profecía en labios de los humildes.”
Me’n han enviat un exemplar, suposo que en funció del càrrec. Els ho agraeixo. D’una revolada me’l he llegit en el tren i n’he gaudit molt, i més en aquestes dates entorn al Dia dels Morts, tot recordant la tradició mexicana de celebrar-lo.
“No sé bién como será. No sé, tampoco, como explicártelo. Pero vendrá un día en que los panteones serán para los vivos” Diu Nevares a la seva dona tot deixant el cementiri.
“Lalo ignoraba que, a veces, Dios pone la profecía en labios de los humildes.”
A Mèxic, ja fa uns anys, em vaig adonar que la “calaca” hi era omnipresent. És la figura central del conegut mural de Diego Rivera “Sueño de una tarde dominical en la Alameda Central” que vaig poder admirar directament i que com a record en tinc una reproducció penjada a la paret davant la meva taula de treball a casa.
Mataró, 2 de novembre, dia dels Morts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada