La economia real.

En el fi de la festa, o de l’alegria, en que hem viscut aquests darrera anys, es recol·loquen els agents econòmics segons la seva força real, i no, com venia passant en aquests darrers temps en virtut de moviments financers virtuals sustentats per expectatives hipotètiques, especulatives, que a la llarga demostren la seva inconsistència.

Ara, Sacyr-Vallehermoso, un dels nous líders (?? ja, ja, ja,...) de l’economia espanyola- ha mostrat que tenia els peus de fang. La seva pretesa força estava basada en l’apalancament financer, no en els seus propis recursos i activitat, i no li ha quedat més remei que posar a la venda el 20% de Repsol que tenia però que devia. Per cert, qui i com controla determinades companyies amb aquesta mena de propietaris?

I, vés per on! Resulta que qui podria comprar aquest 20% és la russa Gazprom que té evidents interessos estratègics i geoestratègics en l’operació, però que principalment té la força real que li proporcionen els seus recursos propis. El Govern d’aquí ja ha avançat que això no pot pas ser, però ja veurem...

Tornem a tocar de peus al terra. La força no ve dels “paperets” que es canvien en les borses amb major o menor recolzament real, sinó en la possessió efectiva de béns i serveis que es poden comprar i vendre en mercats reals entre compradors i venedors també reals.

Madrid, 13 de novembre.