29 de novembre, 2006

Alícia, te'n recordes?.

Va ser a la presa de possessió de l’Alcaldia del mandat 1999-2003. Vaig acabar el meu discurs d’aquell moment amb la lectura del cant XXIV de La pell de brau de Salvador Espriu:

Si et criden a guiar
un breu moment
del mil·lenari pas
de les generacions....

En acabar, et vaig donar el llibre a tu que eres la Regidora més jove perquè el guardessis com a mostra per les noves generacions de l’alè que ha inspirat la meva generació.

Ahir, el nou President de la Generalitat, José Montilla, en prendre possessió del seu càrrec també va acabar amb aquest vers del poeta de Sinera. N’estic orgullós de tu, Pepe!

I tota una declaració de principis en el seu breu discurs:
“Vull que el meu Govern tingui com a mots d’ordre els de pensar ordenadament, actuar racionalment i atendre càlidament.”

Quantes esperances hi tenim dipositades!

Madrid, 29 de novembre.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Bona nit, Manuel!
I tant que m'enrecordo!! Hi ha coses que no s'obliden mai... que es porten sempre en el record. Aquell dia, quan només tenia 22 anys, em va sorprendre el teu gest. Un gest, sobretot, de generositat. Avui, després de quasi vuit anys d'aquell moment, sóc més conscient del què allò va suposar. La teva generositat, en aquells primers anys al teu costat, em va ensenyar moltes coses. Em va ajudar a créixer a nivell personal i professional, em va aportar molt coneixement, va accelerar el meu aprofundiment de la ciutat. Recordo com, molt sovint, et preguntava el per què havíeu près una decisió o altra sobre algun aspecte de la ciutat.
Moltes gràcies, Manuel, per confiar en les noves generacions, per confiar en mi.
Espero que el President Montilla pugui fer una valoració tan positiva del país com has pogut fer tu de Mataró. I que, si més no, pugui mantenir el seu record en aquells que hagin estat al seu voltant, com ho has fet tu en mi.
Una forta abraçada.
Alícia