L’amic i company Pancho López Romito, amb qui vaig treballar a l’UGT a finals dels llunyans anys 70, em convida a participar a un acte de la seva agrupació del PSOE a Madrid per explicar el meu parer sobre les eleccions catalanes.
Tots els dilluns al vespre a les vuit, els membres que volen d’aquesta agrupació es troben al local social per parlar de política, ja siguin temes de política menuda (del seu districte de Ciudad Lineal), o grossa (la situació mundial).
Obre la sessió la secretaria d’organització que explica els debats haguts a la darrera Junta de Districte i el poc cas que els fan als membres socialistes que no deixen de fer proposicions de temes que els proposen els veïns i fer les pertinents preguntes. Solars abandonats, gestió dels equipaments públics, invasió pels cotxes de zones verdes,… els típics de la vida municipal.
Després em conviden a prendre la paraula per exposar el tema que m’ha portat allà. Començo explicant breument els resultats, que són coneguts, i les causes, al meu parer, de la davallada. Esgotament pel tema estatutari, canvi de candidat, nul·la visualització de l’acció de govern,… Explico els errors comesos en els darrers tres anys amb especial referència al error clau que per a mi va representar no tenir present el canvi de l’Aznar per en Zapatero i la seva proposta de l’Espanya plural. Els dic que Catalunya està abstreta en sí mateixa i no s’ha adonat dels canvis que la democràcia a portat a Espanya. Acabo exposant que l’única sortida de Govern per nosaltres és reeditar una Entesa i confiar que sabrem, de la mà d‘en Montilla, fer-ho millor que la vegada passada.
El debat dura més del doble del temps de la meva intervenció. D’entrada tothom m’agraeix la meva presència i explicació. Els dic que això crec que hauria de ser normal però que la direcció del partit mai ho ha considerat com una possibilitat a explorar. Molta preocupació pel tema dels Ciutadans, a Madrid els han venut molt aquesta “moto”. Si podem refiar-nos d’ERC. Si CiU ha tocat sostre. No comprenen perquè el PSOE no ha estat més favorable al nou tripartit. Si comprenen bé , ells, el tema de la independència del PSC. Els agrada la explicació que faig sobre l’abstenció com a manifestació d’una societat escindida no per temes d’origen o de llengua sinó per situació de classe social, els que no poden seguir. Tots els que intervenen són favorables a intentar un nou Govern d’esquerres. Em demanen que hi torni i els dic que encantat, quan ells vulguin.
La foto que pretenia penjar l’hauré de posar al Flirck ja que al Blogger no hi ha forma. És d’en Chus Greciet de les Joventuts socialistes que em va preguntar si jo era el pare de l’Eulàlia....Bons jans aquests joves.
Madrid, 14 de novembre.
Tots els dilluns al vespre a les vuit, els membres que volen d’aquesta agrupació es troben al local social per parlar de política, ja siguin temes de política menuda (del seu districte de Ciudad Lineal), o grossa (la situació mundial).
Obre la sessió la secretaria d’organització que explica els debats haguts a la darrera Junta de Districte i el poc cas que els fan als membres socialistes que no deixen de fer proposicions de temes que els proposen els veïns i fer les pertinents preguntes. Solars abandonats, gestió dels equipaments públics, invasió pels cotxes de zones verdes,… els típics de la vida municipal.
Després em conviden a prendre la paraula per exposar el tema que m’ha portat allà. Començo explicant breument els resultats, que són coneguts, i les causes, al meu parer, de la davallada. Esgotament pel tema estatutari, canvi de candidat, nul·la visualització de l’acció de govern,… Explico els errors comesos en els darrers tres anys amb especial referència al error clau que per a mi va representar no tenir present el canvi de l’Aznar per en Zapatero i la seva proposta de l’Espanya plural. Els dic que Catalunya està abstreta en sí mateixa i no s’ha adonat dels canvis que la democràcia a portat a Espanya. Acabo exposant que l’única sortida de Govern per nosaltres és reeditar una Entesa i confiar que sabrem, de la mà d‘en Montilla, fer-ho millor que la vegada passada.
El debat dura més del doble del temps de la meva intervenció. D’entrada tothom m’agraeix la meva presència i explicació. Els dic que això crec que hauria de ser normal però que la direcció del partit mai ho ha considerat com una possibilitat a explorar. Molta preocupació pel tema dels Ciutadans, a Madrid els han venut molt aquesta “moto”. Si podem refiar-nos d’ERC. Si CiU ha tocat sostre. No comprenen perquè el PSOE no ha estat més favorable al nou tripartit. Si comprenen bé , ells, el tema de la independència del PSC. Els agrada la explicació que faig sobre l’abstenció com a manifestació d’una societat escindida no per temes d’origen o de llengua sinó per situació de classe social, els que no poden seguir. Tots els que intervenen són favorables a intentar un nou Govern d’esquerres. Em demanen que hi torni i els dic que encantat, quan ells vulguin.
La foto que pretenia penjar l’hauré de posar al Flirck ja que al Blogger no hi ha forma. És d’en Chus Greciet de les Joventuts socialistes que em va preguntar si jo era el pare de l’Eulàlia....Bons jans aquests joves.
Madrid, 14 de novembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada