La primera reacció, a cop calent, de CiU al discurs d’en Montilla en el debat d’investidura ha estat (per boca de Felip Puig): “És el discurs d’un President d’una autonomia i no el de President d’una nació”.
Al marge de que a alguns (més dels que volen i diuen) ja ens va bé que el futur President vulgui ser el que ha de ser i no una altra cosa, la reacció de CiU torna a ser d’una de freda i una de calenta. I penso que els ciutadans/es comencen a afartar-se’n.En la discussió del Estatut, en un moment determinat els de CiU van adoptar (per motius tàctics) abrandades posicions soberanistes, per acabar (altra cop per motius tàctics) rebaixant substancialment els plantejaments en la famosa foto de Mas amb Zapatero.
(foto El Periodico)
Amb el resultat electorals a la mà (per motius egoistes) van jugar totes les cartes. De la pretensió que el PSOE sotmetés al “sucursalista” PSC, a que els d’ERC podien fer un front nacionalista amb ells, per acabar ara tornant a fer la declaració que exposava de que cal tenir el President d’una Nació.
Una mica fart n’estem alguns d’aquest joc. Ens convé un temps de tranquil·litat, bona gestió, resoldre els problemes dels ciutadans/es i parlar menys, poc si pot ser, del “país” o de la “nació”.
Això comporta que ens endinsem en temps de clarificació. Veurem.
Madrid. 23 de novembre.
Amb el resultat electorals a la mà (per motius egoistes) van jugar totes les cartes. De la pretensió que el PSOE sotmetés al “sucursalista” PSC, a que els d’ERC podien fer un front nacionalista amb ells, per acabar ara tornant a fer la declaració que exposava de que cal tenir el President d’una Nació.
Una mica fart n’estem alguns d’aquest joc. Ens convé un temps de tranquil·litat, bona gestió, resoldre els problemes dels ciutadans/es i parlar menys, poc si pot ser, del “país” o de la “nació”.
Això comporta que ens endinsem en temps de clarificació. Veurem.
Madrid. 23 de novembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada