Ara, quan em toqui, podré jubilar-me com qualsevol treballador. Avui al Ple del Congrés ha aprovat definitivament, i per unanimitat, el projecte de Llei que regula l’atur dels electes locals i representants sindicals amb les esmenes que ha vingut del Senat.
Vaig tenir l’honor de participar en nom del meu grup en el començament del debat de la proposició de Llei conjunta de tots els grups parlamentaris sobre aquest tema. En el tràmit parlamentari s’ha millorat el text inicial. S’han afegit càrrecs locals que inicialment no estaven contemplats, i sobre tot, s’ha corregit la injusta situació derivada de la no cotització per jubilació dels primers anys del ajuntaments democràtics. (Toni Farrés, al final s’ha aconseguit!!)
Ho explico: quan cada any el Ministeri de Treball i Afers Socials m’envia la meva història laboral constatava que en ella hi ha un forat negre. Bé, negre, negre no ho és ja que les hemeroteques i en la memòria dels ciutadans/es està ben clar a que em dedicava en aquells anys. Del 79 al 87 era regidor i després Alcalde de la meva Ciutat.
Vaig començar a cotitzar l’any 72, ja fa 34 anys, però n’hi ha set que no hi sóc. Ara es podrà corregir aquesta anòmala situació, i quan em toqui jubilar-me (espero arribar-hi), no hauré de patir per si tinc, o no tinc, els anys de cotització necessaris per fer-ho amb els mateixos drets de qualsevol treballador.
No crec que siguem gaires en aquesta situació, però per tots ells ha de ser una satisfacció.
Des de la tribuna, en Carles Campuzano, de CiU, m’ha anomenat com Alcalde, a dit “històric”, de Mataró. I l’Álvaro Cuesta, que ha tancat el debat en nom del Grup Socialista, m’ha posat com a exemple, com d’altres que també hi ha a la Cambra, de persona a qui s’ha resolt una situació injusta. Gràcies, Carles. Moltes gràcies, Álvaro!.
Madrid, 23 de novembre.
Vaig tenir l’honor de participar en nom del meu grup en el començament del debat de la proposició de Llei conjunta de tots els grups parlamentaris sobre aquest tema. En el tràmit parlamentari s’ha millorat el text inicial. S’han afegit càrrecs locals que inicialment no estaven contemplats, i sobre tot, s’ha corregit la injusta situació derivada de la no cotització per jubilació dels primers anys del ajuntaments democràtics. (Toni Farrés, al final s’ha aconseguit!!)
Ho explico: quan cada any el Ministeri de Treball i Afers Socials m’envia la meva història laboral constatava que en ella hi ha un forat negre. Bé, negre, negre no ho és ja que les hemeroteques i en la memòria dels ciutadans/es està ben clar a que em dedicava en aquells anys. Del 79 al 87 era regidor i després Alcalde de la meva Ciutat.
Vaig començar a cotitzar l’any 72, ja fa 34 anys, però n’hi ha set que no hi sóc. Ara es podrà corregir aquesta anòmala situació, i quan em toqui jubilar-me (espero arribar-hi), no hauré de patir per si tinc, o no tinc, els anys de cotització necessaris per fer-ho amb els mateixos drets de qualsevol treballador.
No crec que siguem gaires en aquesta situació, però per tots ells ha de ser una satisfacció.
Des de la tribuna, en Carles Campuzano, de CiU, m’ha anomenat com Alcalde, a dit “històric”, de Mataró. I l’Álvaro Cuesta, que ha tancat el debat en nom del Grup Socialista, m’ha posat com a exemple, com d’altres que també hi ha a la Cambra, de persona a qui s’ha resolt una situació injusta. Gràcies, Carles. Moltes gràcies, Álvaro!.
Madrid, 23 de novembre.
2 comentaris:
Em sembla bé; qui li ha dedicat una vida a uns ideals, uns criteris i uns principis i ha "treballat" com la resta de "treballadors" mereix la consideració de "treballador".
Manel,
crec que t'ho mereixes
fins aviat
Publica un comentari a l'entrada