L’Ajuntament de Vilassar de Mar i la Fundació Ernest Lluch recorden cada any l’Ernest presentant en un acte públic la publicació d’un grapat dels articles que va publicar a “La Vanguardia”. La selecció ve prologada per algú que el va conèixer que en el acte en fa una glosa i desprès hi ha una segona intervenció sobre el personatge i la seva obra.Enguany el pròleg el va fer el recentment traspassat Antoni Gutiérrez Díaz. Per aquesta circumstància, els organitzadors van demanar a Salvador Milà, podríem dir deixeble del Guti, que ocupés el seu lloc, i a més, parlés d’ell. A mi em van encarregar la segona part del acte. Tot molt maresmenc: el lloc, els personatges recordats, els intervinents,...
En Salvador va fer una convençuda exposició sobre el Guti: l’ètica com a base del seu compromís polític, el coneixement de la realitat com a base de la seva actuació, la coherència com a norma indefugible i el compromís amb els treballadors.
En la meva intervenció, al marge de les vivències personals amb l’Ernest amb les que vaig començar i acabar, vaig repassar el contingut dels articles publicats aquest any. Vull ara aturar-me sols en tres d’ells.
El primer, perquè acabava de votar-se a José Montilla com a President de la Generalitat (sols feia una hora), el que va publicar el novembre del 96, fa deu anys!!, titulat. “Ni inmigrantes, ni obreros” dedicat a parlar dels “capitans” del PSC de resultes d’una crítica d’en Francesc de Carreras.
El segon, el titulat: “Bendita igualdad”, publicat el gener del 95 sobre com es mesura la igualtat en les societats i quines conseqüències té pel desenvolupament col·lectiu. “La llamada evidencia empírica juega por la igualdad”. Aquest article el destaco ja que és una de les meves obsessions actuals.
El tercer article va d’història: “Libertades y jansenismo” una exposició sobre el paper dels jansenistes a Espanya i a la Nueva Espanya. “Pero haber jansenistas los hubo”, a partir d’un llibre d’Octavio Paz. Ja des del que vaig aprendre a la Facultat sempre ha pensat en les estroncades possibilitats que va tenir el nostre segle XVIII per esdevenir un país modern.
Guardaré un grat record d’aquest acte. Em va fer molta il·lusió que pensessin en mi per intervenir-hi, i vaig tenir el goig d’una bona companyia. Ah!, la Fundació Ernest Lluch ens va obsequiar amb el primer volum de la Miscel·lània que el món universitari li ha dedicat a l’Ernest, i la recopilació de la seva bibliografia. Sols repassar l’índex de la Miscel·lània vaig veure que serà un d’aquells llibres que guardaré preuadament.
Alcanyís, 25 de novembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada