Sóc bastant addicte a l’obra d’Amin Maalouf. L’he citat alguna vegada. Si mal no recordo vaig començar per “La història de les creuades vista pels àrabs”, desprès em vaig empassar la trilogia de novel·les que comença amb “Lleó l’Africà”. Em va entusiasmar amb “Les escales del Llevant”. Els seus assajos, “Identitats assassines”, i mig assaig mig història novel·lada, “Orígens”. M’ha fet comprendre la problemàtica de la riba oriental del meu mar i del seu, el Mediterrani. De la construcció de les nostres cultures llatines i la seva diversitat.Em fascina la seva peripècia vital. Llevantí, libanès?, d’una antiga minoria no musulmana, auto expatriat a França, literat en el sentit ample de la paraula, reflexiona des de les seves arrels i les seves circumstàncies cap al futur més enllà de la seva terra però extraient-ne la complexitat cultural amb el desig d’entesa pels humans. Suposo que un xic apàtrida. Difícil, tot això, en el món d’avui.
Ara, l’han reconegut amb el premi Príncep d’Astúries de les lletres. Enhorabona!
Madrid, 10 de juny.
2 comentaris:
Et recomano el seu darrer llibre: "Le déréglement du Monde". El centenar llarg de pàgines dedicades a la història del món àrab de Nasser ençà és imprescindible.
Gràcies, Jordi. Sí, tens raó, les pàgines que cites d'aquest llibre estan molt bé per entendre el que passa al món àrab avui. Totalment recomenables per qui s'interessi pel tema.
Publica un comentari a l'entrada