La Lídia Santos va cloure el seu parlament, com a membre de la C.E.N., al darrer Consell de la Federació del Maresme del PSC, amb la cita d’una sura de l’Alcorà que més o menys diu així (el que recordo, no sé si és la seva literalitat):
“Déu castiga als que apaguen la lluïssor dels ulls dels homes”.
“Déu castiga als que apaguen la lluïssor dels ulls dels homes”.
Redéu! I jo economista!
Em toca per ofici fer tocar la gent de peus al terra. Dir-los el què hi ha, quins recursos disposa i quines alternatives són possibles. Això comporta, quasi bé sempre, estroncar il·lusions que els homes i les dones persegueixen moltes vegades alegrement o ingènuament.
Llavors surt sempre Gramsci: “Contra el pessimisme de la raó, l’optimisme de la voluntat”. El que passa desprès, generalment, és una ensopegada o, pitjor, una patacada.
No em rebran a cap cel. Sort que sóc agnòstic.
Madrid, 23 de juny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada