Al debat de l’informe de fiscalització dels comptes dels partits polítics corresponent al 2006 el portaveu del Grup Popular ha fet una veritable maniobra de distracció i de confusió.
Amb la que els està caient al PP, descobriment dels tripijocs amb aprofitaments particulars i partidistes del cas Gürtel, s’ha llençat en tromba a qüestionar sols un detall contingut a l’informe: la regularització dels crèdits vençuts del PSOE que es va efectuar aquell any i que com a tal va quedar registrada.
Amb la que els està caient al PP, descobriment dels tripijocs amb aprofitaments particulars i partidistes del cas Gürtel, s’ha llençat en tromba a qüestionar sols un detall contingut a l’informe: la regularització dels crèdits vençuts del PSOE que es va efectuar aquell any i que com a tal va quedar registrada.
(Peridís, a El País)
El Tribunal de Comptes havia advertit en el seu informe anterior sobre el tema, el corresponent al 2005, que hi havia crèdits vençuts i no pagats de varies formacions politiques. En l’informe del 2006 explica que algunes formacions ja han regularitzat aquella situació, entre elles el PSOE.
Aquests temes ja han estat resolts normativament en la nova Llei de finançament de partits polítics 8/2007 ja que era una possibilitat no contemplada en la vella del 1987.
No contemplada no vol pas dir prohibida, i la meva pregunta retòrica al debat de la Comissió ha estat: “Perquè es canvien les lleis, o se’n fan de noves?”, “Doncs per adequar-les a la realitat”. No tot el contemplat o no contemplat en un determinat moment és vàlid per sempre en el temps. Potser per aquell moment, sí, però potser més endavant, no. Per això cal anar modulant, adaptant i innovant les normatives. La vida és això, vida, que vol dir canvi, dinàmica, variació, diferència. Sols faltaria que no fos així. El contrari és la mort que no té possibilitats de res, sols d’esdevenir pols o fòssil.
Però el PP per tal d’amagar, i que no es vegin, els seus problemes presents es llença a un furibund atac a l’adversari confonent a la gent.
Un company m’indica que al “Camino” es parla de la necessitat a vegades de la “Santa desvergüenza”. Vaja, de ser desvergonyits, cara girats.
Per la meva part, m’he limitat a retreure’ls aquest comportament i dir-los que nosaltres no entrarem en aquesta Comissió en el “i tu més”, per desprès centrar-me en el conjunt de l’informe
Ara estem en un compàs d’espera per veure els resultats de la fiscalització dels comptes dels partits del 2007 ja amb la nova Llei.
Madrid, 9 de juny.
Aquests temes ja han estat resolts normativament en la nova Llei de finançament de partits polítics 8/2007 ja que era una possibilitat no contemplada en la vella del 1987.
No contemplada no vol pas dir prohibida, i la meva pregunta retòrica al debat de la Comissió ha estat: “Perquè es canvien les lleis, o se’n fan de noves?”, “Doncs per adequar-les a la realitat”. No tot el contemplat o no contemplat en un determinat moment és vàlid per sempre en el temps. Potser per aquell moment, sí, però potser més endavant, no. Per això cal anar modulant, adaptant i innovant les normatives. La vida és això, vida, que vol dir canvi, dinàmica, variació, diferència. Sols faltaria que no fos així. El contrari és la mort que no té possibilitats de res, sols d’esdevenir pols o fòssil.
Però el PP per tal d’amagar, i que no es vegin, els seus problemes presents es llença a un furibund atac a l’adversari confonent a la gent.
Un company m’indica que al “Camino” es parla de la necessitat a vegades de la “Santa desvergüenza”. Vaja, de ser desvergonyits, cara girats.
Per la meva part, m’he limitat a retreure’ls aquest comportament i dir-los que nosaltres no entrarem en aquesta Comissió en el “i tu més”, per desprès centrar-me en el conjunt de l’informe
Ara estem en un compàs d’espera per veure els resultats de la fiscalització dels comptes dels partits del 2007 ja amb la nova Llei.
Madrid, 9 de juny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada