La reforma del sistema financer demanada a crits en els darrers temps per quasi bé tothom es va concretant. En una direcció, la volguda pels “mercats”, però es va concretant. Semblava que tot es reduïa a les Caixes d’Estalvis, però avui han entrat també en acció els bancs. Clar, el problema de fons, el de l’aflorament de la realitat dels seus actius i la consegüent repercussió als comptes de resultats és generalitzada per totes aquelles entitats que es van ficar en el “negoci” immobiliari i en el creixement amb recursos interbancaris. Acabades o estroncades ambdues fons d’activitat financera, la reducció s’imposa.
D’això es tracta, de reducció i de reconducció. En el cas de les Caixes la via és la definitiva bancarització i la superació d’unes estructures empresarials atípiques, atípiques al món capitalista.
Ara es pretén fer aquesta operació fent veure que no canvien gaires coses, fins i tot que es fa per “salvar” les essències fundacionals (?) i els llocs de treball. Res més lluny de la realitat.
No és cert que els S.I.P., o “fusions fredes”, donin lloc a Caixes més grans. Donen lloc a entitats financeres més grans, que no és el mateix, ja que donen lloc a nous bancs, quins accionistes seran les Caixes que els conformen, que sols seran això, accionistes que participen en el seu capital. Clar que faran l’estratagema de mantenir les velles marques comercials, però sols també seran això, velles marques comercials. La direcció de la gestió, el comandament empresarial, estarà en la nova entitat, que no serà una caixa d’estalvis, serà un banc. Ja ho veurem, durant un primer temps es mantindran els logos i les imatges primigènies, per anar donant pas mica en mica, primer en els nous emplaçaments i desprès en els antics, a la nova marca ja bancària. O, no ho hem vist en l’anterior procés de concentració bancària? Dels “siete grandes” a dos de potents, el vermell i el blau. Sí, encara hi ha una petita discussió de campanar (especialment de quina CC.AA. rep els impostos) sobre el lloc oficial de les seus d’aquestes entitats, encara que és ben clar on està la seu real.
Respecte al manteniment de llocs de treball una altra fal·làcia. No és cert que de la fusió en surt una nova entitat amb la suma d’oficines, empleats i recursos de les entitats que s’ajunten (o que les fan ajuntar). El resultat de l’operació serà la reducció d’oficines, empleats i recursos, ja que, perquè es fa l’operació sinó per intentar aconseguir adaptar-se a la nova situació? No es mantindran pas els serveis centrals originals de cadascuna, n’hi haurà un de sol. No hi hauran oficines a tocar les unes de les altres que fins ara es feien la competència ja que eren d’entitats diferents. Hi haurà economies d’escala amb tancament d’oficines concurrents. No hi hauran els diferents escalons de comandament duplicats, triplicats, quadruplicats o quintuplicats que es derivarien del manteniment de les antigues estructures. Sobrarà força gent, és una reconversió i passarà tal com ha passat en d’altres sectors econòmics. I baixaran els recursos per neteja dels respectius balanços, neteja d’actius que tindrà correspondència en els passius. S’obren noves perspectives que no seran automàticament la simple addició de les realitats existents avui.
Sí que sols quedaran les estructures d’administració, de direcció i de representació dels accionistes, de les velles Caixes que esdevindran una capsa, potser molt llustrosa i “autèntica”, però sense contingut més enllà d’exercir els seus drets accionarials a la Junta General de la nova entitat bancària. Encara que per alguns dels seus components ja els està bé ja que mantindran “càrrec” sense mantenir responsabilitats.
Ah, les polítiques de comunicació tan ben esteses! Ens volen vendre garses per perdius.
Mataró, 11 de juny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada