Banderer d’honor.

Avui era la festivitat de la Mare de Déu dels Dolors. Dic era ja que tinc entès que l’Església ha suprimit o canviat aquesta celebració. No estic gaire versat en temes de missa però recordo clarament les festivitats que “pautaven” els nostres dies.

Els Armats de Mataró m’han honrat amb el nomenament de ser el “Banderer d’Honor” d’enguany. Més enllà de la feina concreta que reporta, que n’és aviat poca, el que és important per mi és la distinció. Els estic molt agraït pel reconeixement que em fan.

En quant a la feina es tracta de fer-los entrega de la bandera de la seva antiga Confraria a l’inici de les sortides que fan amb motiu de les processons de la Setmana Santa. No es tracta pas, com alguns poden pensar, de que desfilaré pels carrers de la ciutat abillat de soldat romà.

Aquí porta la bandera el meu amic Fermí Manchado.

Aquestes processons quasi bé es varen perdre a Mataró als anys setanta del segle passat fruit de la secularització de la societat i dels nous vents religiosos que varen bufar arrel del Concili Vaticà II. Els Armats, durant uns anys es varen aixoplugar a Llavaneres de la mà del que en fou un temps el rector de la seva parròquia, l’amic Jaume González-Agàpito, i quan l’embranzida de les noves o reconstituïdes confraries impulsada per la vella immigració, bàsicament andalusa, va reconstruir la Setmana Santa mataronina varen tornar als seus orígens.

La Ciutat els ha reconegut, les seves desfilades van ser declarades Patrimoni cultural, tenen la Medalla de la Ciutat i són ben estimats pels mataronins. La seva vistositat i marcialitat és llegendària.

En el seu retorn a Mataró varem instaurar la costum de que vinguessin a l’Ajuntament a demanar permís a l’Alcalde per començar a desfilar pels nostres carrers. El capità manaia, en Francesc Xavier Peláez tants anys, espasa en mà es dirigia a l’autoritat municipal per demanar-li la seva aquiescència, i l’Alcalde en nom de la Ciutat, puny dret tancat i polze amunt tal com un dignatari romà, responia: Endavant, Armats! I els tambors esclataven per marcar el ritme del seu pas.

Ara, em fan el reconeixement de donar-los la bandera de la Congregació dels Dolors a la sortida de la Basílica de Santa Maria. Moltes gràcies! I que per molts anys la Ciutat us pugui dir: Endavant, Armats!


Mataró, 26 de març.