Pel rigor i la serietat.

La desaforada maquinaria mediàtica sembla que ha jugar una mala passada a un pobre ciutadà estigmatitzant-lo a partir d’actuacions, sembla també, molt poc rigoroses dels serveis sanitaris i policials.

Cal ser curos amb el que diuen els mitjans. Cal saber llegir i escoltar.

Es produeix un fet que sembla, o pot semblar, ressenyable per cridaner, morbós, espectacular, extravagant, reprovable o condemnable, i amb el seu pretès coneixement, sense gaire més comprovació, sols amb el seu anunci, es desferma un allau de declaracions i manifestacions de tota mena de gent que creu que s’ha de posicionar sobre el fet: opinadors, tertulians, càrrecs públics, intel·lectuals i artistes,..., tot el món polític i mediàtic es posa en marxa quasi obligatòriament, a cop calent, sense reflexió i, el que és pitjor, sense contrastació.

No és políticament correcte abstenir-se prudentment, callar i esperar tenir un millor coneixement contrastat. A una pregunta feta quasi bé a traïció, inesperadament o insospitadament, s’ha de contestar indefectiblement. Tothom ha de tenir opinió sobre tot, en sàpiga i estigui informat, o no. Sols faltaria que la gent (especialment sí és un càrrec públic) manifestés que no vol opinar per desconeixement o prudència! Es trencaria la possibilitat d’omplir hores i hores, i pàgines i pàgines, d’informació i transparència! Tots els que viuen d’omplir-se la boca i d’escriure d’aquests principis, d’haver muntat la seva vida personal i professional sobre ells, d’haver fet, alguns, d’aquest principis el seu “negoci” es quedarien sense els beneficis que els proporciona.

Transparència i informació pública, sí. Però amb rigor i no amb frivolitat i lleugeresa. La vida col·lectiva i la democràcia de veritat, no manipulada, ens ho agrairien.

Madrid, 1 de desembre.